La Seu, com qualsevol edifici, ha necessitat diverses actuacions de manteniment, moltes, al llarg de la seva dilatada història. De fet, aquestes varen començar tot just a la fi de les obres de Berenguer de Montagut, i han perdurat fins avui mateix. De les que s’han fet en el passat hi ha documentació a l’Arxiu Comarcal i a l’Arxiu de la Seu; de les fetes des de la creació de l’Associació d’Amics de la Seu ja en parlem en el capítol anterior.

Resulta ben evident que l’Associació ha fet tot el que ha pogut, i molt més, amb les quotes anyals dels socis, que sumen una quantitat entorn del milió de pessetes, xifra que constitueix els recursos propis. A banda d’aquests, Amics de la Seu està en contacte permanent amb el bisbat de Vic, el capítol de canonges, la parròquia, i les institucions públiques, com l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal del Bages, la Diputació de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya, demanant-les-hi execució de projectes i d’inversions.

Malgrat tot, el deteriorament de la Seu és més ràpid que les obres de restauració parcial que s’hi fa. És un gran monument en un procés de degradació dinàmica, que precisa una actuació global, completa i decidida.

El mes de novembre de l’any 1998, fent arranjaments i proves per poder televisar la missa del gall del mes següent, es va poder veure que en l’últim tram de la volta, el més proper a la façana d’en Soler i March, s´havia trencat un nervi principal, i una bona part del parament de la volta amenaçava ruïna. Fins i tot es van despendre algunes pedres. Aquest fet va disparar l’alarma, es va comunicar a tots els sectors interessats, i el diari Regió-7 es feia ampli i constant ressò de la situació dramàtica de la volta.

Es va escometre l’estudi de tot l’edifici, amb topografia de totes les cotes, que va palesar greus desviacions de la verticalitat, sobretot del mur lateral que mira al riu Cardener. El monument presenta una greu patologia estructural de fons, que fa s’obri per la volta, i els murs es separin de dalt.

La problemàtica general descoberta és important, i l’avaria de la volta n’és solament una manifestació puntual, que té associada unes fissures que s’estenen per la nau i per la façana, afectant també la rosassa.

L’arquitecte conservador de la Seu, Sr. Francisco Javier Asarta Ferraz, amb el suport del professor d’Estructures Sr. Robert Brufau i Niubó, han estudiat a fons els problemes de l’estructura. Han atribuït aquests a la pèrdua de verticalitat de les columnes principals com a conseqüència de les deformacions provocades per l’empenta dels grans arcs transversals, als que cal afegir els efectes de l’asimètrica disposició de les masses estabilitzadores, entre les quals el campanar, claustre, baptisteri, i construccions adossades. Segons l’estudi, això ha produït l’aparició de flexions i tensions de tracció, que han acabat trencat un dels nervis, i lesionant-ne algun altre. Les mesures adoptades el dia nou de juliol de 1999 pels dos experts per la reparació del problema actual són:

1. Avaluar acuradament la topografia de tots els elements constructius.
2. Fer un aixecament de totes les esquerdes, amb expressa constatació del tipus d’esforç que les han provocat, posicions relatives dels llavis, i la seva magnitud.
3. Repassar de totes les esquerdes que envolten la rosassa de la façana, injectant-hi morters fluids i d’alta resistència, sense retracció, per recuperar la continuïtat del parament.
4. Construir una xarxa de nervis de formigó armat, emplaçats per sobre dels arcs de la primera crugia, creuats en diagonal i tangencials als laterals d’aquesta, i ancorant aquests reforços de formigó mitjançant connectors en els corresponents elements de pedra. Els nous arcs diagonals de formigó cal unir-los als nervis originals, per subjectar-los. Això exigeix desmuntar part de la teulada per poder treballar, i refer-la posteriorment.
5. El pressupost estimat per aquesta obra es calcula sobre els 6.500.000 pts., i el IVA dels 16 %.

La reparació efectuada amb aquesta tècnica fora la solució més adient i econòmica per resoldre la urgència de la volta. Però aquesta actuació no resoldria tots els problemes de la Seu, mol més complexes i importants.

Cal planificar seqüencialment totes les actuacions sobre la molt degradada Seu de Manresa, actuant sobre un esquema com el present:

1. Aixecar la teulada, buidar la runa que cobreix la volta, construir els tirants de formigó sobre els nervis, reforçar les voltes, i redissenyar i millorar tecnològicament la coberta.
2. Restaurar la part suntuària de l’edifici: els murs, contraforts, arcbotants, motllures, pinacles, motes, gàrgoles, etc. La mala qualitat de la pedra juntament amb l’erosió i la contaminació, l’ha dut a un estat d’enrunament.
3. Actuar amb globalitat en el portal de Sant Antoni, finestrals i rosassa, substituint i restaurant els contorns i calats de pedra, els marcs, estructures, vidres, i posant proteccions exteriors.
4. Intervenir en l’obra d’en Soler i March: la façana i el baptisteri. Malgrat la seva modernitat, la seva degradació és sorprenent, i afecta a totes les seves parts.
5. Dotar la basílica d’un orgue digne de la seva importància com a monument. El temple gòtic més gran del bisbat de Vic ha de tenir una veu de qualitat i quantitat al nivell de les magnituds de la col·legiata, possibilitant donar més relleu a la litúrgia i poder fer concerts oberts al públic.
6. Fer excavació arqueològica en les dependències annexes als claustres, rehabilitar-les, i donar-les-hi finalitats d’acord amb les necessitats culturals i socials pròpies de l’inici del tercer mil·leni.

Totes aquestes actuacions, o les que es facin en el pla definitiu, poden arribar a un pressupost de 1.000.000.000 de pts., i fora bo que el pla d’inversions i d’execució de les obres es podés tancar el 31 de desembre de l’any 2005.

Manresa i els Amics de la Seu s’enorgullirien encara més del seu millor monument, l’estendard de la ciutat.

Les institucions i l’església fan els seu programa d’inversions per uns quants anys, fent un considerable esforç.

Fem una crida a tos els ciutadans perquè col·laborin amb molta generositat a la campanya. Ho demanem als particulars, i també a les societats, empreses i fundacions.

Un esforç constant durant cinc anys.

Es poden fer els ingressos de diners a qualsevulla oficina de Caixa Manresa, al número de compte 2041-0010-30-004010700.8. Les quantitats aportades poden beneficiar-se de desgravacions en la declaració de renda (amb rebut).

Els Amics de la Seu demanem a cantants, a grups musicals i de teatre, a pintors i artistes en general, que s’ofereixin per col·laborar en actes en benefici de la Seu. També demanem a tots els ciutadans que ens aportin idees per obtenir fons per la restauració.

Qui vulgui fer-ho per correu electrònic, ho pot comunicar per E-mail a l’adreça següent: Amicsseu@lasequia.org