Càritas, doncs, representa un compromís a favor de la justícia i l'alliberament de tots els homes, especialment del segment de població de tot arreu que tenen més grans i greus dificultats. En aquest sentit, Càritas fa visible l'església que estima i canalitza també la solidaritat de totes aquelles persones que confien la seva generositat a l'administració de l'entitat.

Càritas no pregunta. Amb el lema "si tens, dóna; si necessites, demana", econòmicament ho fa possible instrumentant la comunicació de béns. Però que les persones arribin a tenir una vida autònoma i es puguin valer per elles mateixes no és solament un problema de tipus econòmic, sinó també cultural, de valors, d'actitud personal, de pròpia identitat, d'autoestima, i també d'oportunitats. L'objectiu final requereix, així, un esforç molt important d'acompanyament, ajut, orientació i seguiment de les persones i de les seves situacions. Per això, Càritas entén que la limitació de la funció caritativa a una simple distribució de béns no és només insuficient sinó que és injusta respecte al pobre. En aquest sentit, correspon en part també a Càritas la sensibilització de la comunitat cristiana en primer lloc, però també de l'administració pública i la societat en general respecte als problemes als quals s'enfronta.