El voluntariat és el bé més preuat de Càritas. Gràcies al seu treball desinteressat, cada unitat monetària de l'entitat multiplica per molt el seu valor en rendibilitat social. Però encara hi ha una cosa molt més important: gràcies al seu treball desinteressat, unes persones, de la part de la comunitat humana al nostre abast que està menys afavorida, amb més dificultats de vida, poden sentir-se acompanyades, poden sentir que no estan soles amb els seus problemes.

"El voluntari creu que tots els homes són iguals en dignitat. Per això, en veure persones que són com ell i no poden viure amb un mínim de dignitat, sent com a pròpies les necessitats que no tenen cobertes. Se'n sent solidari i vol treballar, segons les seves possibilitats, per tal que aquest desordre sigui superat. Aquest esperit d'igualtat, de solidaritat o de fraternitat és el mòbil de la seva acció, però també orienta la manera de fer-la. Lluny de tota superioritat, de qualsevol mena de paternalisme, d'esperit de dominació o de vanitat, el voluntari fa costat, dóna suport i acompanya els altres per tal que junts puguin superar les seves dificultats. Vol ser solidari per restablir aquella igualtat que exigeix la dignitat de les persones i que sovint és menystinguda o queda malparada per les inèrcies d'una societat culpable d'individualisme egoista o simplement ignorant del que passa al seu entorn."

"La comunitat no pot dimitir de valors com la gratuïtat, la solidaritat, la disponibilitat, la responsabilitat. Una societat sense aquests valors és com una casa sense finestres: no s'hi pot viure, provoca la malaltia i la mort."

"Al voluntari no li interessa tant la simple proclamació de la veritat i de la justícia, com la seva autèntica realització per limitada i humil que sigui"

(Textos extrets d'un quadern de formació de Càritas Diocesana de Barcelona).