L'acció voluntària a Càritas es basa en cinc principis:
 
a) Acció educadora de les persones. Aquesta educació ha de ser activa i ha d'ajudar les persones amb les que treballa a prendre decisions i, si cal, compromisos. Cal ser crític amb la realitat que ens envolta a fi d'ajudar a les persones a ser conscients dels drets i deures que tenen en la societat.

b) Sensibilització de la comunitat. Cal crear i escampar per tot el teixit social una consciència de solidaritat amb els més pobres.

c) Acció promotora de canvi social. No limitar-se a resoldre problemes puntuals. L'acció voluntària ha de tenir una visió global de la societat. Cal orientar i planificar les nostres accions cap a la transformació de la societat. Cal també fer prevenció, que suposa actuar abans que apareguin els problemes. El voluntari en la seva acció ha de treballar especialment en els sectors de la població d'alt risc a fi de prevenir problemes i situacions dels quals és difícil sortir.

d) Enfrontament amb les causes de la pobresa. L'eficàcia demana actuar a nivell de causes de la pobresa, i no només dels seus efectes. Això vol dir analitzar les arrels que la generen i actuar en un doble sentit:

• causes del mateix individu (apatia, malaltia, manca de coneixements...)
• causes de caràcter estructural (atur, manca d'oportunitats, poques possibilitats d'accés a una formació...)