![[Histςria de Creu Roja]](hi_titol.JPG)

Història de Creu Roja
1859:
Henry Dunant presencia
la batalla de Solferino i, ajudat per dones voluntàries, auxilia
els
ferits
sense distinció d'uniforme o nacionalitat, perquè ningú
no els atenia.
1862:
Henry Dunant publica
el llibre " Record de Solferino " i a través d'aquest es
planteja:
" No seria possible crear Societats de Socors que treballin en temps de
pau, la finalitat
de les quals sigui tenir cura dels ferits en temps de guerra, mitjançant
voluntaris
entusiastes i dedicats, perfectament qualificats per al treball ... "
1863:
La idea, la recullen
quatre ciutadans suïssos: Dufour, Appia, Mayner i Maunoir.
Es crea el Comitè
internacional de Socors als militars ferits.
1864:
El comitè,
amb el suport del Govern de Suïssa, organitza la I Conferència
Diplomàtica
a Ginebra.
Hi participen 16
països europeus i observadors dels Estats Units. Acords presos:
- Promoció de Societats de
Socors.
- Establiment d'un comitè permanent:
Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR)
12 estats firmen el I
Conveni de Ginebra per:
- Protegir els militars ferits en
campanya.
- Neutralització i protecció
del personal sanitàri, així com dels hospitals militars.
- S'adopta el símbol
de la Creu Roja sobre fons blanc com a signe protector.
De 1899 a 1949:
S'amplia progressivament
la protecció dels Convenis.
El 1949 s'agregurn
els quatre convenis actuals.
1965:
S'adopten els 7 principis
actuals del moviment a la Conferència Internacional de Viena.
1977:
Es signen dos protocols
addicionals als convenis de Ginebra.



Els principis fonamentals
Constitueixen
el Codi de Conducte i l'Ideari del Moviment Internacional de la Creu Roja
i de la Mitja
Lluna Roja. Van ser adoptats a la XX Conferència internacional de
Viena, el 1965.
Els membres de la institució
estàn obligats pels Pincipis en un doble sentit:
Actuar en tot moment i en qualsevol lloc d'acord amb ells.
mantenir un compromís ideològic.
Humanitat
El Moviment Internacional de la Creu
Roja e de la Mitja Lluna Roja, que ha nascut per a la preocupació
de prestar auxili, sense discriminació, a tots els ferits en els
camps de batalla, s'esforça sota el seu aspecte internacional i
estatal a prevenir i alleujar el patiment dels homes i de les dones en
totes les seves circumstàncies. Tendeix a protegir la vida i la
salut, així com a fer respectar la persona humana. Afavoreix la
comprensió mútua, l'amistat, la cooperació i una pau
duradora entre tots els pobles. |
Imparcialitat
No fa cap mena de distinció
de nacionalitat, raça, religió, condició social o
credo polític. Es dedica únicament a socórrer els
individus en proporció amb els patiments, posant remei a les seves
necessitats i prioritzant les més urgents. |
Neutralitat
A fi de conservar la confiança
de tots, el Moviment s'absté de pendre part en les hostilitats i,
en tot moment, en les controvèrsies d'ordre polític, racial,
religiós i ideològic. |
Independència
El Moviment és independent.
Encara que són auxiliars dels poders públics en les seves
activitats humanitàries i estan sotmeses a les lleis que regeixen
els respectius països, les Societats Nacionals han de conservar una
autonomia que els permeti actuar sempre d'acord amb els principis del Moviment. |
Caràcter Voluntari
La Creu Roja és una institució
de socors voluntari i de caràcter desinteressat. |
Unitat
A cada estat només pot existir
una Societat de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible
a tots i ha d'estendre la seva acció humanitària a la totalitat
del territori. |
Universalitat
La Creu Roja és una institucií
universal, al si de la qual totes les Societats tenen els mateixos drets
i el deure d'ajudar-se mútuament. |
![[Tornar]](tornar.JPG)
