ALTRES TEXTOS

" (...) M'assabento que pràcticament tota la població de Perpinyà entén el català, encara que siguin pocs els qui el parlen. Menys són els independentistes dels Països Catalans, un moviment força més minoritari que a la Catalunya Principat o fins i tot al País Valencià. O sigui: insignificant ara com ara.
Aquesta diversitat en el grau de consciència catalana entre les diferents contrades del país és una de les coses que més perjudiquen la nostra lluita. Una altra seria a hores d'ara la situació si el nivell de catalanitat entre totes les nostres [contrades] fos uniforme, ni que fos baix. No caldria adaptar cap projecte, cap acció a les condicions locals."
Diari 1986, Manuel de Pedrolo

 

" (...) Crec que val la pena reflexionar sobre la distinció entre el que es pot anomenar el "fet català", i d'altra banda el "fenomen català" (...)
El "fet català", que esclata als ulls dins una geografia de les ètnies europees i peninsulars, és d'ordre lingüístic i cultural. S'inscriu en un llarg període de temps. Sobreviu a esdeveniments polítics que de vegades uneixen, de vegades separen, les dependències i les independències de diversos territoris que abasta aquest "fet".
El "fenomen català", més recent, s'inscriu (...) lliscant, igual que els diversos "moviments nacionals" europeus, d'un renaixement "cultural" a una exigència "política" (...). El fenomen no es localitza totalment al principat; però quan el fet cultural tendeix a traduir-se políticament, el País valencià es divideix amb passió, les Illes reaccionen sensiblement, però moderadament, i la Catalunya nord, annexionada des del segle XVII a una monarquia francesa molt centralitzadora, (...) relega durant molt temps la sensibilitat catalana al rang folklòric, i només recentment li dóna valor polític, i encara d'una manera marginal.
Qualsevol obertura d'aparició d'una consciència nacional catalana fora del principat, resulta, és clar, important de cara a l'observació [històrica]. (...) però, preguntar-se si el "fenomen català", sota la forma que ha pres en el segle XX, s'inclourà tard o d'hora dins dels límits territorials del "fet català" lingüístic i cultural, és un problema "d'avenir", de voluntat col·lectiva, que es planteja als polítics i no als historiadors. (...)"
Introducció a la història de Catalunya
Pierre Vilar (setembre de 1986)