MANIFEST DE L'APLEC DELS PAÏSOS CATALANS

El Col·lectiu Desvalls, integrat per persones de diversos àmbits de la comarca del Bages, conscient de l'adversa situació cultural, social i política en què es troba el nostre país, hem convocat unes jornades de reflexió i anàlisi que tindran lloc a Manresa, els dies 26, 27 i 28 de maig.
En el transcurs d'aquests dies se celebraran diverses activitats lúdiques, culturals i polítiques, l'eix central de les quals serà una taula rodona en què participaran persones compromeses en l'afirmació nacional, provinents dels diferents territoris dels Països Catalans.
L'objectiu del debat és cercar noves estratègies per activar la reconstrucció nacional. Es tracta d'elaborar un teoria dinàmica del país que tingui possibilitats reals d'incidència i de futur.
Els organitzadors de l'Aplec hem escollit el nom de Col·lectiu Desvalls en homenatge al capitost dels darrers defensors del Castell de Cardona durant la Guerra de Successió.
Demanem l'adhesió individual i/o col·lectiva a tothom que comparteixi els objectius i l'esperit de l'Aplec.

MANRESA ACULL L'APLEC DELS PAÏSOS CATALANS

"En ningún caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas." Aquesta frase és l'única referència al federalisme que hi ha a la Constitució Espanyola (article 145.1), i no cal ser gaire sagaç per adonar-se que hi va ser inclosa pensant exclusivament en els Països Catalans.

El projecte de reconstrucció nacional que hi ha darrere el terme Països Catalans és als antipodes de l'Espanya jacobina que, al capdavall, ha estat la gran beneficiada, en l'àmbit polític, del pacte entre les forces franquistes i democràtiques que va ser la Transició. Si donem un cop d'ull a quins van ser els redactors de la Constitució Espanyola (Manuel Fraga, Jordi Solé Tura o Miquel Roca, per exemple) i a les forces polítiques que representaven, se'ns farà evident que el resultat no podia ser cap altre. Un resultat que ha tingut la col·laboració fins i tot entusiasta dels mitjans de comunicació i forces polítiques majoritaris al nostre país, que han combatut, silenciat i, en el millor dels casos, oblidat la construcció política dels Països Catalans i, en una demostració fenomenal de provincianisme, s'han estimat més consolidar "la realitat entranyable" d'Espanya.

En aquella part del territori on la consciència nacional és més feble, tot s'hi ha valgut per combatre els Països Catalans (i, en darrer terme, la catalanitat): des de polèmiques artificials al voltant de la unitat de la llengua al País Valencià i a la Franja fomentades pels sectors espanyolistes, fins a la violència terrorista contra aquelles institucions (Universitat de València, Acció Cultural) i personalitats (Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner) que no han estat afectes al nou règim.

Eppur si muove. Tants esforços esmerçats a combatre'ls ja ens haurien de fer pensar que els Països Catalans són una realitat nacional molt més viva del que es vol fer creure, i sobretot amb unes potencialitats de futur prou engrescadores. En efecte, avui dia, malgrat totes les adversitats històriques, la majoria dels ciutadans del Principat, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüsses parlem habitualment la llengua catalana i no hi ha cap indici que pugui fer creure que la transmissió generacional es pugui tallar d'una manera dràstica. Al costat d'aquest fet, un tarannà, una manera de viure, en definitiva una cultura compartida no són aliens a una estructura econòmica similar a tot el territori, caracteritzada pel dinamisme, l'obertura i la internacionalització. Tots aquests elements plegats faciliten un alt grau d'interrelació humana que va molt més enllà del que els mitjans de comunicació majoritaris, en català o castellà, volen difondre.

Cal, doncs, apostar pels Països Catalans, i cal fer-ho amb un discurs modern, capaç d'engrescar la majoria de la població i que estigui adaptat a una realitat social influïda cada vegada més per la globalització econòmica i mediàtica. És amb aquesta finalitat que el Col·lectiu Desvalls ha convocat per als dies 26, 27 i 28 de maig, a Manresa, l'Aplec dels Països Catalans. Durant aquests tres dies ens proposem reflexionar sobre la nostra realitat nacional, establir les bases d'un discurs renovat i ser punt de trobada i d'intercanvi d'experiències entre les persones i entitats que estem decidits a construir un futur de progrés i llibertat per a la nostra nació.

CANVI DE NOM DE LA PLAÇA ESPANYA PEL DE PLAÇA JOAN FUSTER

Quan fa gairebé 25 anys que va començar la Transició democràtica, encara hi ha a Manresa alguns carrers i places que porten el mateix nom que els van posar les autoritats franquistes. Un dels casos més flagrants és el de la plaça d'Espanya, que havia estat coneguda popularment com la "plaça del Grupo" i que encara ho és avui amb el nom de "plaça de l'Institut".

Als carrers de la nostra ciutat, d'altra banda, hi manquen o no hi són representats amb la categoria que es mereixen, topònims de la nostra geografia i fets i personatges clau de la nostra història. Un d'aquests és el de Joan Fuster, el principal divulgador del concepte modern de Països Catalans.

El Col·lectiu Desvalls creu que ha de posar remei a aquesta situació. Per això demana a l'Ajuntament de Manresa canviar el nom de la plaça d'Espanya pel de plaça de Joan Fuster. Les raons d'aquesta demanda es resumeixen en els punts següents:

• Joan Fuster és l'assagista català més destacat de la segona meitat del segle XX.
• Són escasses les referències al País Valencià en la nomenclatura dels carrers de Manresa.
• El nom d'Espanya va ser imposat per la dictadura franquista.
• Durant la Transició, quan es van substituir la majoria de noms amb reminiscències franquistes, no es va tocar el d'Espanya pels condicionants de caire antidemocràtic que van afectar tot aquell procés polític.

El Col·lectiu Desvalls demana a les entitats de Manresa que se sumin a aquesta proposta, que només pretén culminar el procés de donar a cada carrer i plaça de la nostra ciutat un nom adequat a la nostra història i la nostra tradició democràtica.

Manresa, 30 de març del 2000