Manuel DESVALLS i de VERGÓS
Nascut el 1674, fou militar. Als vint anys era capità,
durant la guerra contra França sota el regnat de Carles
II. Com el seu germà Antoni, amb el qual col·laborà
intensament, fou un dels més eficaços partidaris
de l'arxiduc Carles d'Àustria; en 1705, tan bon punt desembarcà
a Catalunya el pretendent austríac, dirigí amb el
seu germà l'alçament antiborbònic de l'Urgell
i la Segarra, que proclamaren l'obediència al nou sobirà.
Figurà entre els qui dirigiren la presa de Fraga el 1706.
En 1706 fou nomenat ajudant del príncep Enric de Darmstadt.
Amb aquest càrrec i el de superintendent, s'ocupà
d'allistar voluntaris en previsió de l'ofensiva de Felip
V contra Barcelona; en retirar-se els borbònics, fou dels
primers que pujaren a Montjuïc per comprovar la fugida dels
invasors. Pels volts de l'any 1709 li fou confiada la governació
de la plaça forta de Cardona, la qual defensà amb
energia en moltes ocasions. El 30 d'octubre de 1713, es presentaren
davant la plaça 2000 borbònics, manats pel marquès
de Bus, que es llançaren a l'assalt. Després de
ser rebutjats, tornaren a l'atac per ser definitivament batuts.
Des d'aleshores, els borbònics s'abstingueren definitivament
d'atacar i assetjar Cardona.
Pel gener de 1714 algunes comarques s'aixecaren contra els ocupants.
Mentre Antoni Desvalls abandonava Cardona per emprendre una lluita
exterior seguida, que havia de durar més de vuit mesos,
Manuel restà de governador a la plaça, amb tres-cents
homes. Rebé a Cardona molts centenars de presoners borbònics
que li adreçava son germà. El 18 de setembre de
1714, caiguda Barcelona i replegades a Cardona les forces del
seu germà Antoni, Manuel Desvalls convingué amb
el borbònic Montemar una capitulació molt avantatjosa,
fins al punt que Felip V la declararia nul·la; abans que
es produís l'anul·lació, Manuel passà
amb el seu germà a Mataró i cuità a embarcar-se.
Poc després arribava l'ordre d'empresonar-los.
El vaixell els dugué a Gènova; des d'allí
Manuel Desvalls anà a mallorca, encara lliure de borbònics,
i es posà a les ordres del virrei, marquès de Rubí.
Aquest el nomenà governador d'Eivissa. L'any següent
fou inclòs a la capitulació de Mallorca, signada
el dos de juliol.
Manuel Desvalls s'exilià i continuà al servei de
l'emperador. Aquest el nomenà governador de Gaeta. Més
tard participà a la guerra d'Hongria, contra els turcs,
i ascendí a capità general. L'emperadriu Maria Teresa
el nomenà camarlenc. Infringint els acords de la capitulació
de Cardona, els seus béns a Catalunya foren confiscats.
Morí a Viena a l'edat de cent anys.
