Esbart Manresà: L'Avalot

Manresa any 1688, la vida transcorre com a qualsevol altra vila, d'una banda els menestrals i de l'altra els camperols conviuen en harmonia, encara que distants per la diferència de classes. Enmig el Nasi (home d'ofici) i la Maria (camperola) viuen el seu enamorament. Però la bona convivència s'enterboleix quan els Canonges emparats en un Reial Decret passen a cobrar el "delme" - exacció consistent en la desena part de fruits, rendes o beneficis - amb el vist i plau dels menestrals, però amb rancúnia per part dels camperols, que ho troben abusiu.

Els Canonges contents amb la recapta, ho celebren amb una perola de faves, cuinada per la Fadulla, sense saber que és una infiltrada dels camperols, amb finalitat de revenja. I així són objecte de burla i befa per part dels camperols, i les seves pertinences són saquejades, fins que l'autoritat posa fi als actes vandàlics, els amotinats entre els quals hi ha la Fadulla i el pare de la Maria, són jutjats i executats. La ciutat es tenyeix de dos colors: el blau, símbol del poder, sobrietat i serenitat dels menestrals, correspon als Favets. El vermell, símbol de l'ira, de la ràbia, de la sang, de la força camperola, correspon als Tremendos.

Passen el anys, el Nasi i la Maria s'han casat i han tingut fills.

Manresa continua dividida, hi ha competència per a tot: són famoses les colles de bastoners, integrades per nombrosos balladors, que rivalitzen fins i tot per poder sortir en un lloc capdavanter a la processó de Corpus.

El Nasi i la Maria fan intents d'aconseguir unir novament els bàndols, però tot és en va, fins i tot els seus fills tenen sentiments discordants.
Segles després, Manresa continua essent una ciutat de Favets i Tremendos.