SABER-NE MÉS

Entrevista publicada per El Periódico el 17.06.2008 a Manolis Kogevinas, epidemiòleg que va presidir la comissió científica de l'Organització Mundial de la Salut sobre els trihalometans (THMs) a l'aigua. Afirma sense embuts que l'aigua de Barcelona té nivells massa alts de THMs. Valdria la pena saber també que l'aigua del Llobregat ocasiona més THMs quan es desinfecta que la del Ter (segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona) i que la diferència de qualitat principal entre les aigües del Llobregat i del Ter és que les del Llobregat són molt més salines a causa de les filtracions de sal originades als runams de la mineria de potassa al Bages.

L'espasa de Dàmocles de la conca del Llobregat. Article de Jordi Badia publicat a la revista manresana el Pou que repassa els múltiples accidents ambientals causats pel col·lector de salmorres i les seves causes, i posa en guàrdia dels vessaments de salmorra futurs.

Qui contamina, cobra. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica com la Generalitat de Catalunya, en base a la tergiversació de l'aplicació del decret 343/1983 que obliga a totes les activitats extractives -a totes menys a les de la mineria de potassa- a restaurar els terrenys afectats, a fiances de restauració d'import molt inferior al cost real de restauració dels runams salins, gairebé simbòliques, i a obres per eliminar de la xarxa fluvial i de les aigües de consum la sal lixiviada dels runams pagades amb diners públics, subvenciona Iberpotash perquè contamini les aigües de la conca del Llobregat.

Els salers sempre tapats. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica la higroscòpia de la sal, propietat física per la qual els runams absorbeixen aigua ambiental i desguassen salmorra.

Burros amb orelleres. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou, on compara l'herència de la Sèquia rebuda d'uns avantpassats medievals, amb els gegantins runams salins que la generació actual llega per a les futures.

"Environmental Aspects of Phosphate and Potash Mining". Publicació conjunta del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i de la IFA -Associació Internacional de la indústria de Fertilizants- que audita la mineria de fosfat i de potassa al món i dóna una guia de bones pràctiques d'explotació i gestió de residus. Malgrat la seva importància mundial, la mineria de potassa del Bages no apareix ni citada a l'estudi, probablement per no donar mal exemple de gestió de residus.

FAQs THMs H2O. Les preguntes més freqüents i respostes concises sobre la problemàtica dels tri-halometans cancerígens a l'aigua de consum captada del Llobregat, exposada per un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i tapada per les empreses Aigües del Ter-Llobregat i Aigües de Barcelona SA. (.html, .pdf)

Subproductes de la desinfecció de l'aigua potable i càncer de bufeta urinària. Tesi doctoral de Cristina Villanueva, del dpt. de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi correlaciona estadísticament la presència de trihalometans (THMs) a les aigües clorades amb la incidència de càncer de bufeta. Entre els THMs, aquells que contenen brom a la seva molècula són els cancerígens més reconeguts. Precisament aquests THMs bromats es formen a nivells molt més alts (aprox. 20x) a les aigües potabilitzades que provenen del Llobregat, a causa de la presència de l'ió bromur per la contaminació salina de la mineria de potassa.

Un contaminant cancerigen amenaça l'aigua de Barcelona. Article de M.Ciércoles i J.Elcacho a l'Avui, 22.11.2005

Les edats de Gaia / The ages of Gaia (fragment). James Lovelock

Quina utilitat tenen els embassaments? Ignasi Sivillà, Plataforma d'Oposició als Transvasaments.

L'anècdota salada d'un conseller de medi ambient. Jordi Badia

Potash, world overview. Canadian Minerals Yearbook. Michel Prud'homme

Les plantes halòfites dels sòls salats del Bages. Jordi Badia

Història de la troballa de les sals potàssiques de Súria. Josep Guitart, pvre. Butlletí el CECB, vol.5, any 1924