MontSalat

El TSJC ha admès a tràmit el contenciós presentat per l'associació de veïns de la Rampinya de Sallent i la plataforma Montsalat contra l'autorització ambiental atorgada pel dpt. de MAiH a les instal·lacions d'Iberpotash a Sallent i Balsareny. Els lixiviats dels runams salinitzen les fonts, els pous i les rieres fins a quilòmetres al voltant i el mateix riu Llobregat; l'autorització dóna per bo un programa de restauració virtual, sense plans ni terminis, establint una fiança d'import irrisori en comparació al cost real de la restauració; és a la vista de tothom que fins ara no s'ha restaurat res de res i, per si no n'hi hagués prou, el runam del Cogulló ocupa terrenys qualificats urbanísticament de protecció. Com ha pogut el dpt. de MAiH ignorar tot això i concedir autorització ambiental a l'explotació minera de Sallent-Balsareny?

Prou Sal! Sallent, la comarca de Bages, la conca del Llobregat, Catalunya, tots diem prou al major despropòsit ambiental de Catalunya: els residus de sal que la mineria de potassa del Bages aboca per milions de tones cada any i que s'acumulen en gegantines muntanyes artificials que desfiguren el paisatge i salinitzen gravíssimament l'aigua.

Entrevista publicada per El Periódico el 17.06.2008 a Manolis Kogevinas, epidemiòleg que va presidir la comissió científica de l'Organització Mundial de la Salut sobre els trihalometans (THMs) a l'aigua. Afirma sense embuts que l'aigua de Barcelona té nivells massa alts de THMs. Valdria la pena saber també que l'aigua del Llobregat ocasiona més THMs quan es desinfecta que la del Ter (segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona) i que la diferència de qualitat principal entre les aigües del Llobregat i del Ter és que les del Llobregat són molt més salines a causa de les filtracions de sal originades als runams de la mineria de potassa al Bages.

El dpt. Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat anuncia l'entrada en servei del tram desdoblat del col·lector de salmorres des d'Abrera fins al mar que recollirà les salmorres procedents de les plantes potabilitzadores d'aigua del Llobregat d'Abrera i de Sant Joan Despí i que aquest mes de setembre tindrà enllestit el projecte d'ampliació per als trams des d'Abrera fins a Balsareny i fins a Cardona.

L'espasa de Dàmocles de la conca del Llobregat. Article de Jordi Badia publicat a la revista manresana el Pou que repassa els múltiples accidents ambientals causats pel col·lector de salmorres i les seves causes, i posa en guàrdia dels vessaments de salmorra futurs.

La tómbola del col·lector de salmorres segueix repartint premis. El premi del dia 27 d'agost ha caigut als horts del barri del Fusteret, a Súria, devastats pel sortidor de salmorra del col·lector trencat. La salmorra va vessar durant poca estona gràcies a l'avís oportú dels afectats, però la suficient per malmetre definitivament l'hort i la vegetació de l'entorn. Totes aquestes pèrdues de natura que anotem dolen, però dol més encara que siguin comeses sistemàticament i amb impunitat per aquells qui tenen les majors responsabilitats ambientals del país.

El pla situat a la dreta del Llobregat enfront de Cabrianes (Sallent) se salinitza progressivament. Als punts més baixos del terreny apareixen clarianes de sòl nu i humit amb eflorescències blanques de sal quan la temporada és seca (x2). Al seu entorn creixen només plantes especialistes en suportar sòls salins. La collita dels sembrats, allà on encara algú manté la il·lusió de sembrar, és cada vegada més migrada. El pou proper al torrent de Mas les Coves, d'on les cases del veïnat havien tret l'aigua per regar, fa anys que es va haver d'abandonar per la salinització. L'anàlisi de l'aigua del pou dóna actualment un valor de 8500 mg Cl/L. La situació d'aquesta plana -equidistant de nord a sud entre la Botjosa i la Corbatera i d'est a oest entre Cabrianes i el Lleó i al marge esquerre del torrent de Mas les Coves-, les dates de la salinització, el progressiu empitjorament i la concentració de sal al pou -més alta que la del torrent de Mas les Coves salinitzat pel runam del Cogulló però que es beneficia d'aigua dolça de la Sèquia, però sense arribar a la de la font de l'Illa o la de la surgència vora el Llobregat a la Botjosa- tot indica que la salinització d'aquesta plana té l'origen al runam salí del Cogulló. L'aigua salada del runam del Cogulló hi arriba pel nivell freàtic.

Poc ha durat la intriga. Tan sols uns 500 metres al nord i tan sols una setmana després d'haver-se detectat l'horrorós vessament de salmorra del col·lector a la Corbatera, una nova fuita del col·lector ha destruït la vegetació d'un marge i enverinat el camp de conreu de sota. El camp està situat entre la riba dreta del Llobregat i el tram de carretera entre Cabrianes i la Botjosa, a Sallent. Vegeu les imatges (x3) de l'afectació i dels treballs per localitzar la junta del col·lector per on la salmorra ha vessat.

A la vista de l'historial de desastres creixents i cada vegada més sovintejats protagonitzats pel col·lector de salmorres, és evident que l'ACA i Agbar no en poden garantir el funcionament normal. És una simple qüestió de desgast de materials. Després d'anys de servei, el col·lector de salmorres ha arribat a la seva fi. No hi ha altra opció que aturar-lo definitivament i buidar-lo.

Mortaldat d'arbres a la zona humida vora el Llobregat a l'àrea humida dede La Corbatera (Sallent) a causa d'un altre vessament de salmorra del col·lector. Vegeu-ne les imatges (x5). Només durant el mes de juliol havíem lamentat ja els vessaments de salmorra del col·lector a Vilafruns (Balsareny), a la torre de la Pobla i uns metres avall sota el pont de la variant de la carretera C-55 (Súria) i a l'Hostal Nou (Callús), a més del desbordament de les captacions que haurien d'haver conduït la salmorra cap al col·lector a Cardona. La desgràcia de la salmorra, la pesta originada per la mineria de Cardona, Súria i Sallent i que s'estén per aqüífers, torrents, col·lectors i rius avall, ha malmès ara La Corbatera (Sallent). On serà el proper vessament? Qui serà la propera víctima? Facin les seves apostes!

Resposta del Síndic de Greuges a la queixa presentada per Montsalat l'any 2005 sobre la deixadesa de funcions de la Generalitat en el cas dels impactes ambientals de la mineria de potassa del Bages. L'Exc.Sr. Rafael Ribó conclou que la Generalitat està actuant de forma adequada per controlar els residus miners de sal al Bages. Però els fets -rieres devastades per la salmorra lixiviada dels runams, salinització al Cardener i al Llobregat, muntanyes gegantines de residus de sal creixents, exposades a la pluja i sense intenció de ser restaurades, fiança de restauració a Iberpotash per Sallent i Balsareny d'un import d'1,1 milions d'euros quan només per la restauració del runam de Vilafruns, el menor dels tres, la Generalitat hi destina 9 milions ...- s'entossudeixen a contradir la conclusió del Síndic.

Resposta de la DG. Medi Ambient de la Comissió Europea a la denúncia contra els governs de Catalunya i d'Espanya per salinització minera de la conca del Llobregat, iniciada per Montsalat l'any 2005. La DG. de Medi Ambient de la CE, malgrat que confirma l'excés de clorur i de sodi a l'aigua potable derivada del Llobregat per sobre dels valors límit que estableix la Directiva 98/83/CE sobre qualitat de les aigües destinades a la població, no ho considera una infracció greu. Caldrà esperar a l'entrada en vigor de les Directives 2000/60/CE Marc de l'Aigua i 2006/21/CE sobre residus de la mineria.

Com la cançó de l'enfadós, tornem-hi amb els vessaments del col·lector de salmorres. Si tan sols 3 setmanes enrera documentàvem el vessament de salmorra la Torre de la Pobla (Súria), hem d'afegir-hi el que s'aprecia a uns 50 metres riu avall sota el pont de la variant de la carretera C-55 i, molt especialment, el vessament de salmorra a l'Hostal Nou (Callús). Vegeu-ne les imatges (x4). Aquest nou vessament de salmorra a la masia de l'Hostal Nou amb la consegüent mortaldat de la vegetació, l'afectació d'un camp i la salinització del sòl, és molt proper al vessament ocorregut l'any 2006 a Antius. El col·lector de salmorres vessa per mal funcionament (excés de pressió o de cabal?) o pel propi mal estat, no pas per afectacions externes. El traçat del col·lector de salmorres es pot ja seguir en superfície pel rosari de clapes de vegetació arrasada.

Vegeu més imatges dels rastres blancs de sal deixats a la Coromina per les torrentades de salmorra que han baixat del runam Nou: a la llera del Cardener just a la sortida del canal M.Aranyó, als carrers de la Coromina, al canal en desús de Palà i la confluència d'aquesta salmorra al Cardener.

Vegeu la imatge d'una de les cinc torrentades d'aigua salada procedent del runam Nou de Cardona que, entre els mesos de maig i juliol del 2008, han circulat fora tot control per la Coromina.

Tal com apuntaven els nostres resultats analítics al Cardener del passat dia 15.07.2008, realment hi ha nous problemes de salinització originats a Cardona.

L'àrea del runam nou de Cardona, al ser buidada de la major part de residus salins, ha variat completament la seva morfologia. Ha passat de ser una muntanya de residus salins a ser una vall, una conca de residus salins exposats que concentra l'aigua de pluja i la desguassa acanalada en forma de salmorra. Ni un bri d'herba creix damunt dels residus salins, de manera que quan plou res esmorteeix el corrent de l'aigua que dissol la sal. La pretesa captació d'aigua salada a la base de la conca del runam nou per conduir-la cap al col·lector és ridículament insuficient, mal dissenyada i mal mantinguda; és un safareig allà on caldria un embassament impermeabilitzat. En condicions normals, bona part de la salmorra s'escapa; quan plou, el desastre és majúscul. La pluja transmutada en salmorra concentrada esdevé un torrent que baixa des de la conca del runam nou cap a la Coromina. Després d'afectar els baixos d'algunes cases veïnes i saltar per damunt de la carretera, el torrent vessa la salmorra al canal de Palà i a la llera antiga del Cardener on circula només el cabal d'aigua del canal M.Aranyó que fins llavors era dolça, per confluir després al Cardener, a la sortida del túnel a la Carosa. Acabat l'episodi de la torrentada de salmorra, un rastre blanc de sal i de sòl contaminat el delata. Tres setmanes després de la darrera pluja, la nova conca salina del runam nou de Cardona desguassa encara un cabal significatiu de salmorra saturada, amb 175.000 mg de clorur per litre.

Vegeu les imatges de la nova conca salina del runam nou de Cardona, el seu desguàs de salmorra, l'itinerari que segueix la salmorra que no és interceptada per la captació (x2), el seu rastre blanc vora la carretera de la Coromina i un dels punts d'entrada de sal a la llera antiga del Cardener.

Les fotos són preses el dia 26.07.2008. L'entrada de salmorra procedent del runam nou tendeix a menys, però encara continua i l'afectació es detecta al Cardener (vegeu resultats d'anàlisi). Serà així fins a la propera pluja, que significarà el proper desastre d'aigües salades passejant-se per la Coromina i de salinitat al Cardener.

Un altre focus independent de contaminació salina és la planta de tractament de la sal, ara a la riba esquerra de la llera antiga. Just a la sortida de la fàbrica, el tub que condueix salmorra de la planta cap al col·lector perd. Sota el tub s'observa una bassa de salmorra, que a l'evaporar-se deixa un cèrcol de sal.

Les noves aportacions de sal a Cardona se sumen a la del torrent d'Hortons salinitzat pel runam de Cabanasses i, sobretot, als lixiviats coneguts de tants anys i mai solucionats del runam del Fusteret, a Súria, per junts salinitzar l'aigua del Cardener fins a un valor mitjà de 500 mg Cl/L, el doble del límit legal admès a les aigües que es destinen a potabilització.

Tot plegat és d'una misèria, un desgovern i una deixadesa imperdonables, més encara quan en depenen la qualitat de l'aigua d'un riu i la qualitat i salubritat de l'abastament a la meitat de la població de Catalunya.

Vegeu els resultats analítics de clorurs obtinguts del mostreig sistemàtic del dia 15.07.08 a la conca del Llobregat i del Cardener al Bages, en temporada de cabals excepcionalment alts. Abans de la confluència, el resultat és Llobregat (al Pont de Vilomara) = 185 mg Cl/L - Cardener (a Castellgalí) = 490 mg Cl/L, que junts donen un total de Llobregat (a Castellbell i el Vilar) = 265 mg Cl/L, o sigui, per damunt del límit de potabilització de 250 mg Cl/L, malgrat el cabal alt. Al Cardener s'aprecia el valor anòmal de 180 mg Cl/L a Coaner; per tant, alguna cosa dolenta passa aigües amunt, a Cardona o al col·lector. També és més que destacable l'aportació de clorurs de Súria, que fa pujar el nivell fins a 490 mg Cl/L a Antius, és a dir +310 mg Cl/L en temps de riu crescut. El torrent d'Hortons, a Súria, segueix salinitzat pel runam de Cabanasses, tot i que va ser tapat.

Els enèssims vessaments de salmorra del col·lector: a Súria, sota la torre de la Pobla, i a Balsareny, prop del torrent de Conangle. Una vegada més es tracta, en ambdós casos, d'errades de funcionament del propi col·lector amb vessaments a través de les juntes de les tapes, no pas de fuites causades externament. Com sempre, les pèrdues de salmorra del col·lector se salden amb la mort de la vegetació del lloc i la contaminació salina del sòl.

El runam de la Botjosa, al contrari del que es diu, no és pas inactiu. L'aigua circula pel seu marge oest, el que limita amb la Sèquia, on dissol la sal de la base i obre grans cavitats interiors que acaben per esfondrar-se. Des de la base del runam de la Botjosa, l'aigua salada impregna l'aqüífer de la terrassa fluvial i desguassa al Llobregat davant del polígon industrial de l'Illa, indiferent a autoritzacions ambientals atorgades pel govern. Vegeu les imatges dels esvorancs i les ensulsiades recentment ocorreguts al vessant oest del runam de la Botjosa (x4).

Qui contamina, cobra. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica com la Generalitat de Catalunya, en base a la tergiversació de l'aplicació del decret 343/1983 que obliga a totes les activitats extractives -a totes menys a les de la mineria de potassa- a restaurar els terrenys afectats, a fiances de restauració d'import molt inferior al cost real de restauració dels runams salins, gairebé simbòliques, i a obres per eliminar de la xarxa fluvial i de les aigües de consum la sal lixiviada dels runams pagades amb diners públics, subvenciona Iberpotash perquè contamini les aigües de la conca del Llobregat.

La surgència d'aigua salada al Riu d'Or, situada poc més amunt de la Caseta de Llussà i descoberta primer al gorg, s'ha anat eixamplant amb el temps. A la riba esquerra del Riu d'Or i uns 50 metres amunt del gorg, podem observar ja una nova clapa sense vegetació d'on brolla aigua salada. El toll i aquesta nova clariana són zones on un estrat de roca calcària lacustre, amb capacitat per conduir aigua, és interceptat per la vall del Riu d'Or.

Els salers sempre tapats. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica la higroscòpia de la sal, propietat física per la qual els runams absorbeixen aigua ambiental i desguassen salmorra.

Burros amb orelleres. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou, on compara l'herència de la Sèquia de Manresa rebuda d'uns avantpassats medievals, amb els gegantins runams salins que la generació actual llega per a les futures.

Resultats de clorur a les aigües de diferents pous de Santpedor, segons les anàlisis realitzades per Aigües de Manresa SA, que confirmen la persistència de la salinització intensa del pou del carrer Passeig de Santpedor.

Resposta obtinguda de l'Ajuntament de Sallent a l'al·legació presentada per Montsalat contrària al trasllat de la línia elèctrica que permetria l'ampliació de la capacitat al runam del Cogulló. Noteu com l'Ajuntament de Sallent acorda l'aprovació inicial del projecte quan encara el període d'exposició pública estava obert. Noteu com la carta de l'Ajuntament de Sallent no respon a cap de les raons exposades a les al·legacions, simplement les traspassa a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat, l'organisme amb potestat per fer l'autorització definitiva del projecte. Noteu també com l'Ajuntament de Sallent es permet fer l'aprovació inicial del trasllat de la línia elèctrica, ignorant explícitament les raons de les al·legacions. Per aquestes negligències, que no són pas menors, la Comissió d'Urbanisme ha retornat l'expedient a l'Ajuntament de Sallent.

Malament comença l'any pel Llobregat. La salinitat del riu Llobregat al Pont de Vilomara és de 570 mg Cl/litre, més de dues vegades el màxim admès a les aigües que es destinaran a potabilització. Molt han de canviar les coses a la mineria de Sallent per acabar amb aquest solemne despropòsit ambiental i per complir amb les directives europees 2000/60/CE marc de l'aigua i 98/83/CE de qualitat d'agües destinades al consum humà.

El creixement del runam del Cogulló per l'extrem oest, per l'abocament de més i més residus salins llançats des del cim, ha sepultat un tram de la rasa perimetral.A la pràctica, la rasa no serveix ni per delimitar el runam. Vegeu-ne les imatges.

La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea confirma que ha realitzat l'estudi preliminar sobre si la salinització de les aigües causada pels runams salins vulnera la Directiva Marc de l'Aigua i que ha sol·licitat a les autoritats en matèria d'aigües els resultats de qualitat de l'aigua subministrada a Sant Vicenç de Castellet, per si incompleix la Directiva que estableix la qualitat de les aigües de consum.

FAQs THMs H2O. Les preguntes més freqüents i respostes concises sobre la problemàtica dels tri-halometans cancerígens a l'aigua de consum captada del Llobregat, exposada per un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i tapada per les empreses Aigües del Ter-Llobregat i Aigües de Barcelona SA. (.html, .pdf)

Resultats d'anàlisi de l'aigua de la conca del Cardener dels dies 29 i 30 de Setembre. El runam de Súria i les seves filtracions d'aigua salada a la zona del Fusteret i torrent de Camprubí -malgrat les condicions establertes pel DMAiH al programa sarcàsticament anomenat de restauració de Súria- continua sent el gran problema de qualitat de les aigües de la conca. Avall del Fusteret, l'aigua del Cardener és massa salada per destinar-la a potabilització.

El perquè del mal gust de l'aigua de Barcelona. Carta de Montsalat tramesa a El Periódico, en reposta a la pregunta perquè els ciutadans hem claudicat de beure aigua de l'aixeta, formulada per Isabel Coixet al seu article del dominical del 9 de Setembre.

A l'indret de can Carreras de Sallent, al costat de la desembocadura del canal del marge dret del Llobregat, poc més amunt de l'Institut i del barri de l'Estació, és ben manifesta ja una altra surgència de salmorra que va a parar al riu. Allà on l'aigua s'estanca, els cristalls blancs de sal en són testimoni. Vegeu-ne les imatges. L'anàlisi de l'aigua de la surgència dóna uns 20500 mg de clorur per litre, similar a l'aigua de mar, i uns 1000 mg de potassi. Una vegada més, la presència de potassi confirma que es tracta de lixiviats originats per la mineria de potassa, amb tota certesa pel runam del Cogulló. La gran surgència de salmorra de la riba dreta del Llobregat al nucli urbà de Sallent que va contaminar els pous de subministrament del Traval i que aboca amb tota la cruesa amunt del pont de la Concòrdia s'estén i reapareix també uns 750 metres riu avall.

Iberpotash obre una rasa de dalt a baix de la muntanya per conduir salmorra del runam del Cogulló cap al torrent de Soldevila. Vegeu-ne les imatges. Algú hauria de fer entendre a Iberpotash que no és permès d'abocar sal a la llera pública. Per molt menys en Puigneró va anar a la presó.

El riu Llobregat, malgrat el seu cabal alt després de les pluges, amb 705 mg Cl/L al Pont de Vilomara bat rècords de salinitat. Aquest és el valor més alt mai obtingut en aquest punt des de l'inici de les anàlisis de Montsalat l'any 2004. El Llobregat i els abastaments que en depenen empitjoren dia a dia, al ritme del creixement del runam del Cogulló. Mentrestrant, Iberpotash incomplint lleis ambientals i la Generalitat, amb un esperit de vol gallinaci molt català, semblen aplicar la màxima de qui dia passa any empeny.

Després de les pluges d'aquest agost, la salmorra sobreeix de la rasa perimetral construïda l'any 2005 al vessant nord-oest del runam del Cogulló i baixa en improvisat torrent cap al bosc de la Malesa. Vegeu-ne les imatges.

També el riu Cardener bat rècords de salinitat. Els valors de 220 mg Cl/L a Coaner, avall de Cardona, i 830 mg Cl/L a Antius, avall de Súria, obtinguts el dia 15.08.07, són els més alts mesurats des de l'any 2002, quan va entrar en servei el desviament del Cardener a La Coromina per allunyar-lo de l'aflorament salí i de les mines de Cardona.

La salinitat de l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet bat tot els seus anteriors rècords: 625 mg Cl/L a l'aigua -o amb més propietat a la dissolució salina- de les aixetes de la població, el dia 10.08.07. Sorea i l'Ajuntament segueixen fent el paper de l'estruç, amaguen el cap sota l'ala.

La salinitat de l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet segueix fidelment la de l'aigua del riu Llobregat al Pont de Vilomara; el dia primer d'agost a 330 mg Cl/L, com ja és habitual per sobre del límit de potabilitat de 250 mg Cl/L. Mentrestant, l'empresa distribuïdora Sorea SA se'n desentén, com si el tema no anés amb ells, i fa passar per aigua potable el que fa temps que no ho és.

La roureda de la Malesa, un espai de natura interessant i fins ara especialment ben conservat de Sallent, mostra alguns arbres i arbustos secs que molt bé podrien resultar ser els primers símptomes d'afectació per filtracions salines provinents del runam del Cogulló. Mentrestant, a les àrees del vessant obac de la vall del torrent de Soldevila ja malmeses per la maleïda aigua salada, la mortaldat s'estén.

A l'estiu, com si es tractés de salines de vora mar, les rieres salinitzades de Soldevila (Sallent), Conangle (Balsareny) i Riudor (Santpedor) i el mateix riu Llobregat a la surgència del Pont Nou i al tram de la Botjosa i la Corbatera (Sallent) dipositen sal a les ribes. Vegeu-ne imatges a la galeria.

Vegeu el videoclip "que salada aquesta gent de Sallent!", de música i protesta pel delicte ecològic dels runams salins de les mines de potassa de Sallent.

La salinitat a l'aigua del riu Llobregat segueix pujant; el valor mesurat avui a Castellbell i el Vilar, al capdavall de la conca minera del Bages, és ja de 510 mg Cl/L. Faria bé l'ACA de plantejar-se la captació de tots els efluents salats a l'entorn de la mineria i dels seus residus, en comptes de projectar costosíssimes plantes dessalinitzadores per a potabilitzar després l'aigua del riu salobre o del mar salat. Vergonya de país i ignomínia d'un dpt. de Medi Ambient regit per aquells que s'autoproclamen ecologistes de debò.

La plataforma Prou Sal!, nascuda a Sallent, en una acció reivindicativa penja una pancarta al runam salí del Cogulló. Tot i que la pancarta feia 5x25 metres, quedava ben petita al damunt de l'abocador gegantí, suficient però per ser llegida des de l'autovia del Llobregat. Iberpotash es va afanyar a despenjar-la. Llegiu el manifest fundacional de la plataforma Prou Sal!

Taules i gràfiques de contingut d'ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener durant l'any 2006, segons dades de les estacions d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua. Malgrat que l'any 2006 va ser més plujós que el 2005, la salinitat de l'aigua dels rius ha incrementat durant l'any 2006 avall de les instal·lacions mineres del Bages, a causa de l'increment del volum de residus als runams de Súria i Sallent i dels vessaments del col·lector de salmorres.

Com no podia ser d'altra manera, el creixement del runam del Cogulló es tradueix igualment en salinitat creixent a les aigües destinades a consum. L'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet, captada del Llobregat, conté 485 mg Cl/L, segons l'anàlisi del dia 21.05.07; duplica el límit de potabilitat.

La gegantina muntanya de residus salins del Cogulló de Sallent i la salinitat al riu Llobregat no paren de créixer en paral·lel. Vegeu la foto actual del runam del Cogulló i compareu-ne les mides amb les fotos d'anys anteriors. Compareu també el valor de salinitat al riu Llobregat a Sant Benet, de 580 mg Cl/L obtingut el dia 20.05.07, més del doble del límit de 250 mg Cl/L establert per la legislació sanitària a les aigües que es destinen a potabilització, amb els 310 mg Cl/L de l'any 2005 o els 200 mg Cl/L de l'any 2004 al mateix indret.

Imatge del vessament de salmorra, ja a la primera de les tapes del col·lector a la branca del Llobregat, sota l'aqüeducte de Conangle, a Balsareny. El col·lector de salmorres pesa com una espasa de Dàmocles sobre els rius Cardener i Llobregat i sobre la vegetació de les ribes.

Imatge de l'àrea d'entrada d'aigua salada a la riera de Conangle, procedent del runam abandonat de Vilafruns. El projecte per impermeabilitzar el runam de Vilafruns hauria de ser capaç de posar remei a aquesta contaminació de les aigües.

El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el passat divendres 30 de Març un monument dedicat a la mineria a Súria. Però més que el de Súria, recomanem la visita del monument instal·lat a Santpedor, a la plaça del Sindicat, també directament lligat amb la mineria de potassa del Bages.

Gràfica dels resultats setmanals d'anàlisi de clorur a l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet durant l'any 2006. El cas particular de Sant Vicenç exemplifica les conseqüències que els lixiviats salins, originats a les muntanyes de residus de la mineria de potassa del Bages i incorporats a la xarxa fluvial i a les aigües subterrànies, ocasionen a la qualitat dels abastaments d'aigua depenents del riu Llobregat a tota la conca mitjana i baixa.

El torrent d'Hortons (Súria), amb un contingut d'ió clorur superior als 10.000 mg Cl/L, torna a estar intensament salinitzat per l'activitat minera del pou Cabanasses. L'any 2004, després que Iberpotash tapés el petit runam salí resultant de l'obertura del pou miner i construís dues basses de recollida de salmorra lixiviada, el torrent d'Hortons es va recuperar i finalment va desguassar al Cardener aigua quasi dolça. Però dura poc l'alegria a casa del pobre. Les anàlisis del 2005 i del 2006 ens retornen a la situació anterior, d'aigua intensament salinitzada a la desembocadura del torrent d'Hortons.

Regió7, a l'edició de dissabte 2 de desembre, avança el compromís del dpt. de medi Ambient i Habitatge de la Generalitat d'iniciar la prova d'impermeabilitzar amb plàstic un runam salí del Bages durant l'any 2007. Molt probablement la prova es realitzarà al runam abandonat de Vilafruns. Els pressupostos de l'Estat per al 2007 hi aporten un finançament de 4 M€.

La conca del Llobregat hipotecada per les muntanyes de residus de sal del Bages. Article de Montsalat a la revista manresana El Pou, desembre 2006.

Nota de premsa sobre el projecte d'impermeabilització dels runams salins del Bages per minimitzar-ne l'impacte ambiental, presentat a responsables dels municipis més directament afectats per salinització de les aigües i als mitjans de comunicació. El projecte ha estat redactat per l'enginyeria Grup Solucions.

Amb el creixement constant de la muntanya de residus de sal del Cogulló, la devastació causada per les surgències de salmorra s'estén cada vegada més a la vall del torrent de Soldevila (Sallent). Vegeu-ne les funestes imatges: les clapes de bosc mort, fulminat, són més i més extenses, la mortaldat remunta el torrent principal perquè la salmorra brolla cada vegada des de més amunt i, després de les pluges de tardor, ha aparegut una nova i llarga cicatriu de mort per salmorra que travessa tot el vessant de la Malesa, des de dalt al runam fins a baix a la riera.

Imatges de l'acumulació de sal a l'andana de l'estació de la RENFE a Manresa. Des de fa anys, el bosc de ribera no creix al tram de riu Cardener paral·lel a l'estació de mercaderies de la Guia, molt probablement a causa de la salinització del sòl pels lixiviats de salmorra.

13.10.2006 20.09.2006

La salinitat de l'aigua de la font d'Antius afectada pel vessament del col·lector de salmorra es redueix progressivament. Les dades obtingudes són 3700 mg Cl/L el dia 03.09.2006, 1700 mg Cl/L el 30.09.2006 i 1300 mg Cl/L el 13.10.2006.

La Generalitat impulsa la inversió en el tractament per electrodiàlisi reversible (EDR) a la planta potabilitzadora d'Abrera que abasteix d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. L'objectiu és eliminar de l'aigua captada del Llobregat la sal procedent de la mineria de potassi que els rius incorporen al seu pas pel Bages i els tri-halometans que es formen en el tractament de potabilització en part precisament a causa de l'elevada salinitat. Aquesta serà la planta més gran, a nivell mundial, que utilitza aquesta nova tecnologia. El cost total d'inversió, que inclou també una ampliació de la capacitat de la planta, és de 65,5 M€. A partir del segon semestre del 2008, quan és previst que el nou tractament per EDR entri en funcionament, caldrà afegir-hi els costos d'operació.

Avall de Súria i de Sallent, els punts d'entrada respectivament al Cardener i al Llobregat de filtracions salades procedents dels runams miners, els pollancres plantats a les vores del riu progressivament es deterioren, s'assequen i moren. La geografia de l'afectació al bosc de ribera coincideix plenament amb la de la salinitat de l'aigua. Vegeu les imatges de les pollancredes malmeses de la riba del Llobregat a l'Angle (Manresa, El Pont de Vilomara) i a Sant Vicenç de Castellet, i compareu-les amb la del Suanya (Manresa), a la vora de la riera de Rajadell que no rep l'impacte de la sal minera.

Un altre vessament del col·lector de salmorres, aquesta vegada a Antius (Callús) i d'abast més extens, malmet el que havien estat una magnífica roureda, un de bosc de ribera esponerós i una font d'aigua bona. La salmorra provinent d'una nova fuita del col·lector –pel que sembla envellit pel pas dels anys i de la sal- s'ha filtrat al sòl, s'ha estès i diluït subterràniament i ha matat tota la vegetació allà on l'aigua salada ha aparegut a la superfície. De la font situada al mig de la roureda ara devastada encara en surt l'aigua salada. Vegeu quatre imatges de les clapes de vegetació sobtadament morta a Antius.

Nova denúncia contra la Generalitat de Catalunya i contra l'estat espanyol, tramesa a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, per la salinització de les aigües de la conca del Llobregat a causa dels residus miners salins del Bages. La denúncia es fonamenta en l'incompliment flagrant i tolerat per l'administració ambiental catalana de les directives 2006/21 de residus de les indústries extractives i 2000/60, la directiva marc d'actuació en política d'aigües, per part dels runams salins d'Iberpotash. Com a conseqüència, el compliment de la directiva 98/83, que estableix els criteris sanitaris de l'aigua de consum humà, queda en entredit als abastaments d'aigua derivada del riu Llobregat avall dels runams.

Taula i gràfica del resultats setmanals d'anàlisi de clorur a l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet, des de l'inici de febrer del 2005 al final de juny del 2006. Habitualment els resultats superen el límit recomanat de 250 mil·ligrams de clorur per litre a les aigües destinades al consum; esporàdicament aquest valor s'ha arribat a doblar.

Directiva 2006/21/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 15 de marzo de 2006 sobre la gestión de residuos de las industrias extractivas y por la que se modifica la Directiva 2004/35/CE. Els runams salins del Bages, uns abandonats a la seva sort, els altres rebent milions de tones anuals de residus salins sense tenir les condicions d'abocador, incompleixen sistemàticament la nova Directiva Europea, ja vigent, sobre gestió de residus miners. La nova legislació europea sobre residus miners permet un termini fins l'any 2012 perquè totes les instal·lacions s'hi adaptin completament, però fixa la data del 01.05.2006 -ja hi som- perquè els runams miners no infringeixin la Directiva marc de l'Aigua, no signifiquin un risc per l'aigua, no posin en perill la salut humana (THMs), ni s'abandonin.

Quatre imatges recents del torrent de Soldevila (Sallent) per on no circula aigua, sinó un cabal creixent de salmorra saturada que deixa al seu pas un rastre blanc de sal i de mortaldat.

Una imatge recent de la font del Pitoi, a tocar del torrent de Soldevila, transfigurada en un àrea devastada per la sal.

Condemnats a un any de presó dos pagesos per abocar purins. Article de Pere Damián a El Periódico de Catalunya. És clar que no es jutja amb la mateixa vara als ramaders per abocar purins a un rierol que als directius d'una empresa minera per abocar centenars de tones de sal diàriament als rius Cardener i al Llobregat.

"Environmental Aspects of Phosphate and Potash Mining". Publicació conjunta del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i de la IFA -Associació Internacional de la indústria de Fertilizants- que audita la mineria de fosfat i de potassa al món i dóna una guia de bones pràctiques d'explotació i gestió de residus. Malgrat la seva importància mundial, la mineria de potassa del Bages no apareix ni citada a l'estudi, probablement per no donar mal exemple de gestió de residus.

La inesperada aportació salina des de Cardona detectada la setmana anterior s'ha corregit. El Cardener torna als valors esperats (65 mg Cl/L a Coaner, 330 mg Cl/L a Antius); és a dir, salinitzat a partir de Súria, però no a Cardona.

L'inesperat increment de salinitat al Cardener fins als 400 mg Cl/L és degut a una aportació de sal des de Cardona. La salinitat al riu Cardener passat Cardona, a Coaner, havia oscil·lat entre 40-60 mg Cl/L durant els anys 2004 i 2005. Avui dia 20.03.2006 el Cardener registra a Coaner un valor de 140 mg Cl/L, atribuïble només a una nova contaminació salina abocada contínuament des de Cardona. La resta de sal al Cardener entra sobretot al Fusteret (Súria) procedent del runam de Súria, el que fa pujar la salinitat fins a un valor de 370 mg Cl/L (Antius), i més avall rep encara la riera de Bellver, salinitzada pel runam del Cogulló, que fa arribar la salinitat als 400 mg Cl/L. La nova contaminació salina de Cardona també ha fet saltar fora de límits de potabilitat l'aigua de subministrament a la població de Sant Vicenç de Castellet.

Llobregat 365 - Cardener 400. Passada la conca minera, el riu Cardener a Manresa, amb 400 mg de clorur per litre, supera ara en contingut de sal al Llobregat al Pont de Vilomara. Des de l'any 2003, quan el desviament del riu a Cardona va aconseguir retenir l'aportació de salmorra de Cardona, la salinització del Cardener havia estat sempre menor que la del Llobregat. El canvi de signe d'aquesta vergonyosa competició no és perquè s'hagi reduït la salinització del Llobregat sinó perquè, malhauradament, el Cardener l'ha augmentat. En qualsevol cas, ambdós rius superen amb escreix el valor límit de 250 mg Cl/L admès a les aigües per potabilitzar.

Taules de valors i gràfiques de clorur, sodi i potassi al rius Llobregat i Cardener durant l'any 2005, segons les dades de les estacions automàtiques d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Subproductes de la desinfecció de l'aigua potable i càncer de bufeta urinària. Tesi doctoral de Cristina Villanueva, del dpt. de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi correlaciona estadísticament la presència de trihalometans (THMs) a les aigües clorades amb la incidència de càncer de bufeta. Entre els THMs, aquells que contenen brom a la seva molècula són els cancerígens més reconeguts. Precisament aquests THMs bromats es formen a nivells molt més alts (aprox. 20x) a les aigües potabilitzades que provenen del Llobregat, a causa de la presència de l'ió bromur per la contaminació salina de la mineria de potassa.

18.12.2005 16.06.2004

La rasa perimetral acabada de construir al runam de Súria, amb els objectiu de delimitar el runam i captar aigües salines. Cal dir però que mentre en alguns trams la rasa segueix la vora del runam on pot recollir aigua salada, en d'altres se n'aparta per permetre ampliacions del runam.

La rasa en construcció al voltant del runam del Cogulló de Sallent, i del condicionament del terreny de creixement del runam.

28.10.2005 21.10.2005

El Síndic de Greuges de Catalunya, Exc. Sr. Rafael Ribó, admet a tràmit la queixa formalitzada per Montsalat per suposada manca d'actuació suficient de l'Administració davant de l'afectació al medi causada pels residus de la mineria de potassa del Bages.

LES NOTÍCIES D'AHIR, D'AVUI I DE DEMÀ

	LES NOVETATS AL WEB

04.10.2008	El TSJC ha admès a tràmit el contenciós presentat per l'associació de veïns de la Rampinya de Sallent i la plataforma Montsalat contra l'autorització ambiental atorgada pel dpt. de MAiH a les instal·lacions d'Iberpotash a Sallent i Balsareny. Els lixiviats dels runams salinitzen les fonts, els pous i les rieres fins a quilòmetres al voltant i el mateix riu Llobregat; l'autorització dóna per bo un programa de restauració virtual, sense plans ni terminis, establint una fiança d'import irrisori en comparació al cost real de la restauració; és a la vista de tothom que fins ara no s'ha restaurat res de res i, per si no n'hi hagués prou, el runam del Cogulló ocupa terrenys qualificats urbanísticament de protecció. Com ha pogut el dpt. de MAiH ignorar tot això i concedir autorització ambiental a l'explotació minera de Sallent-Balsareny?
04.10.2008		Prou Sal! Sallent, la comarca de Bages, la conca del Llobregat, Catalunya, tots diem prou al major despropòsit ambiental de Catalunya: els residus de sal que la mineria de potassa del Bages aboca per milions de tones cada any i que s'acumulen en gegantines muntanyes artificials que desfiguren el paisatge i salinitzen gravíssimament l'aigua.
21.09.2008	Entrevista publicada per El Periódico el 17.06.2008 a Manolis Kogevinas, epidemiòleg que va presidir la comissió científica de l'Organització Mundial de la Salut sobre els trihalometans (THMs) a l'aigua. Afirma sense embuts que l'aigua de Barcelona té nivells massa alts de THMs. Valdria la pena saber també que l'aigua del Llobregat ocasiona més THMs quan es desinfecta que la del Ter (segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona) i que la diferència de qualitat principal entre les aigües del Llobregat i del Ter és que les del Llobregat són molt més salines a causa de les filtracions de sal originades als runams de la mineria de potassa al Bages.
20.09.2008	L'endemà de la pluja, es comprova que la rasa del voltant del Cogulló efectivament ha captat una part de salmorra saturada. Però aquesta salmorra no és conduïda cap al col·lector sinó que, en un intent infructuós de fer-la desaparèixer, s'injecta cap a l'interior del runam des d'on s'escamparà cap a aqüífers i rieres. La rasa va servir per ser inaugurada, i prou.
06.09.2008	El dpt. Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat anuncia l'entrada en servei del tram desdoblat del col·lector de salmorres des d'Abrera fins al mar que recollirà les salmorres procedents de les plantes potabilitzadores d'aigua del Llobregat d'Abrera i de Sant Joan Despí i que aquest mes de setembre tindrà enllestit el projecte d'ampliació per als trams des d'Abrera fins a Balsareny i fins a Cardona.
05.09.2008	L'espasa de Dàmocles de la conca del Llobregat. Article de Jordi Badia publicat a la revista manresana el Pou que repassa els múltiples accidents ambientals causats pel col·lector de salmorres i les seves causes, i posa en guàrdia dels vessaments de salmorra futurs.
28.08.2008	La tómbola del col·lector de salmorres segueix repartint premis. El premi del dia 27 d'agost ha caigut als horts del barri del Fusteret, a Súria, devastats pel sortidor de salmorra del col·lector trencat. La salmorra va vessar durant poca estona gràcies a l'avís oportú dels afectats, però la suficient per malmetre definitivament l'hort i la vegetació de l'entorn. Totes aquestes pèrdues de natura que anotem dolen, però dol més encara que siguin comeses sistemàticament i amb impunitat per aquells qui tenen les majors responsabilitats ambientals del país.
23.08.2008	El pla situat a la dreta del Llobregat enfront de Cabrianes (Sallent) se salinitza progressivament. Als punts més baixos del terreny apareixen clarianes de sòl nu i humit amb eflorescències blanques de sal quan la temporada és seca (x2). Al seu entorn creixen només plantes especialistes en suportar sòls salins. La collita dels sembrats, allà on encara algú manté la il·lusió de sembrar, és cada vegada més migrada. El pou proper al torrent de Mas les Coves, d'on les cases del veïnat havien tret l'aigua per regar, fa anys que es va haver d'abandonar per la salinització. L'anàlisi de l'aigua del pou dóna actualment un valor de 8500 mg Cl/L. La situació d'aquesta plana -equidistant de nord a sud entre la Botjosa i la Corbatera i d'est a oest entre Cabrianes i el Lleó i al marge esquerre del torrent de Mas les Coves-, les dates de la salinització, el progressiu empitjorament i la concentració de sal al pou -més alta que la del torrent de Mas les Coves salinitzat pel runam del Cogulló però que es beneficia d'aigua dolça de la Sèquia, però sense arribar a la de la font de l'Illa o la de la surgència vora el Llobregat a la Botjosa- tot indica que la salinització d'aquesta plana té l'origen al runam salí del Cogulló. L'aigua salada del runam del Cogulló hi arriba pel nivell freàtic.
12.08.2008	Poc ha durat la intriga. Tan sols uns 500 metres al nord i tan sols una setmana després d'haver-se detectat l'horrorós vessament de salmorra del col·lector a la Corbatera, una nova fuita del col·lector ha destruït la vegetació d'un marge i enverinat el camp de conreu de sota. El camp està situat entre la riba dreta del Llobregat i el tram de carretera entre Cabrianes i la Botjosa, a Sallent. Vegeu les imatges (x3) de l'afectació i dels treballs per localitzar la junta del col·lector per on la salmorra ha vessat. A la vista de l'historial de desastres creixents i cada vegada més sovintejats protagonitzats pel col·lector de salmorres, és evident que l'ACA i Agbar no en poden garantir el funcionament normal. És una simple qüestió de desgast de materials. Després d'anys de servei, el col·lector de salmorres ha arribat a la seva fi. No hi ha altra opció que aturar-lo definitivament i buidar-lo.
09.08.2008	Mortaldat d'arbres a la zona humida vora el Llobregat a l'àrea humida dede La Corbatera (Sallent) a causa d'un altre vessament de salmorra del col·lector. Vegeu-ne les imatges (x5). Només durant el mes de juliol havíem lamentat ja els vessaments de salmorra del col·lector a Vilafruns (Balsareny), a la torre de la Pobla i uns metres avall sota el pont de la variant de la carretera C-55 (Súria) i a l'Hostal Nou (Callús), a més del desbordament de les captacions que haurien d'haver conduït la salmorra cap al col·lector a Cardona. La desgràcia de la salmorra, la pesta originada per la mineria de Cardona, Súria i Sallent i que s'estén per aqüífers, torrents, col·lectors i rius avall, ha malmès ara La Corbatera (Sallent). On serà el proper vessament? Qui serà la propera víctima? Facin les seves apostes!
07.08.2008	Resposta del Síndic de Greuges a la queixa presentada per Montsalat l'any 2005 sobre la deixadesa de funcions de la Generalitat en el cas dels impactes ambientals de la mineria de potassa del Bages. L'Exc.Sr. Rafael Ribó conclou que la Generalitat està actuant de forma adequada per controlar els residus miners de sal al Bages. Però els fets -rieres devastades per la salmorra lixiviada dels runams, salinització al Cardener i al Llobregat, muntanyes gegantines de residus de sal creixents, exposades a la pluja i sense intenció de ser restaurades, fiança de restauració a Iberpotash per Sallent i Balsareny d'un import d'1,1 milions d'euros quan només per la restauració del runam de Vilafruns, el menor dels tres, la Generalitat hi destina 9 milions ...- s'entossudeixen a contradir la conclusió del Síndic.
05.08.2008	Resposta de la DG. Medi Ambient de la Comissió Europea a la denúncia contra els governs de Catalunya i d'Espanya per salinització minera de la conca del Llobregat, iniciada per Montsalat l'any 2005. La DG. de Medi Ambient de la CE, malgrat que confirma l'excés de clorur i de sodi a l'aigua potable derivada del Llobregat per sobre dels valors límit que estableix la Directiva 98/83/CE sobre qualitat de les aigües destinades a la població, no ho considera una infracció greu. Caldrà esperar a l'entrada en vigor de les Directives 2000/60/CE Marc de l'Aigua i 2006/21/CE sobre residus de la mineria.
03.08.2008	Com la cançó de l'enfadós, tornem-hi amb els vessaments del col·lector de salmorres. Si tan sols 3 setmanes enrera documentàvem el vessament de salmorra la Torre de la Pobla (Súria), hem d'afegir-hi el que s'aprecia a uns 50 metres riu avall sota el pont de la variant de la carretera C-55 i, molt especialment, el vessament de salmorra a l'Hostal Nou (Callús). Vegeu-ne les imatges (x4). Aquest nou vessament de salmorra a la masia de l'Hostal Nou amb la consegüent mortaldat de la vegetació, l'afectació d'un camp i la salinització del sòl, és molt proper al vessament ocorregut l'any 2006 a Antius. El col·lector de salmorres vessa per mal funcionament (excés de pressió o de cabal?) o pel propi mal estat, no pas per afectacions externes. El traçat del col·lector de salmorres es pot ja seguir en superfície pel rosari de clapes de vegetació arrasada.
03.08.2008	Vegeu més imatges dels rastres blancs de sal deixats a la Coromina per les torrentades de salmorra que han baixat del runam Nou: a la llera del Cardener just a la sortida del canal M.Aranyó, als carrers de la Coromina, al canal en desús de Palà i la confluència d'aquesta salmorra al Cardener.
29.07.2008	Vegeu la imatge d'una de les cinc torrentades d'aigua salada procedent del runam Nou de Cardona que, entre els mesos de maig i juliol del 2008, han circulat fora tot control per la Coromina.
27.07.2008	Tal com apuntaven els nostres resultats analítics al Cardener del passat dia 15.07.2008, realment hi ha nous problemes de salinització originats a Cardona. L'àrea del runam nou de Cardona, al ser buidada de la major part de residus salins, ha variat completament la seva morfologia. Ha passat de ser una muntanya de residus salins a ser una vall, una conca de residus salins exposats que concentra l'aigua de pluja i la desguassa acanalada en forma de salmorra. Ni un bri d'herba creix damunt dels residus salins, de manera que quan plou res esmorteeix el corrent de l'aigua que dissol la sal. La pretesa captació d'aigua salada a la base de la conca del runam nou per conduir-la cap al col·lector és ridículament insuficient, mal dissenyada i mal mantinguda; és un safareig allà on caldria un embassament impermeabilitzat. En condicions normals, bona part de la salmorra s'escapa; quan plou, el desastre és majúscul. La pluja transmutada en salmorra concentrada esdevé un torrent que baixa des de la conca del runam nou cap a la Coromina. Després d'afectar els baixos d'algunes cases veïnes i saltar per damunt de la carretera, el torrent vessa la salmorra al canal de Palà i a la llera antiga del Cardener on circula només el cabal d'aigua del canal M.Aranyó que fins llavors era dolça, per confluir després al Cardener, a la sortida del túnel a la Carosa. Acabat l'episodi de la torrentada de salmorra, un rastre blanc de sal i de sòl contaminat el delata. Tres setmanes després de la darrera pluja, la nova conca salina del runam nou de Cardona desguassa encara un cabal significatiu de salmorra saturada, amb 175.000 mg de clorur per litre. Vegeu les imatges de la nova conca salina del runam nou de Cardona, el seu desguàs de salmorra, l'itinerari que segueix la salmorra que no és interceptada per la captació (x2), el seu rastre blanc vora la carretera de la Coromina i un dels punts d'entrada de sal a la llera antiga del Cardener. Les fotos són preses el dia 26.07.2008. L'entrada de salmorra procedent del runam nou tendeix a menys, però encara continua i l'afectació es detecta al Cardener (vegeu resultats d'anàlisi). Serà així fins a la propera pluja, que significarà el proper desastre d'aigües salades passejant-se per la Coromina i de salinitat al Cardener. Un altre focus independent de contaminació salina és la planta de tractament de la sal, ara a la riba esquerra de la llera antiga. Just a la sortida de la fàbrica, el tub que condueix salmorra de la planta cap al col·lector perd. Sota el tub s'observa una bassa de salmorra, que a l'evaporar-se deixa un cèrcol de sal. Les noves aportacions de sal a Cardona se sumen a la del torrent d'Hortons salinitzat pel runam de Cabanasses i, sobretot, als lixiviats coneguts de tants anys i mai solucionats del runam del Fusteret, a Súria, per junts salinitzar l'aigua del Cardener fins a un valor mitjà de 500 mg Cl/L, el doble del límit legal admès a les aigües que es destinen a potabilització. Tot plegat és d'una misèria, un desgovern i una deixadesa imperdonables, més encara quan en depenen la qualitat de l'aigua d'un riu i la qualitat i salubritat de l'abastament a la meitat de la població de Catalunya.
22.07.2008	Vegeu els resultats analítics de clorurs obtinguts del mostreig sistemàtic del dia 15.07.08 a la conca del Llobregat i del Cardener al Bages, en temporada de cabals excepcionalment alts. Abans de la confluència, el resultat és Llobregat (al Pont de Vilomara) = 185 mg Cl/L - Cardener (a Castellgalí) = 490 mg Cl/L, que junts donen un total de Llobregat (a Castellbell i el Vilar) = 265 mg Cl/L, o sigui, per damunt del límit de potabilització de 250 mg Cl/L, malgrat el cabal alt. Al Cardener s'aprecia el valor anòmal de 180 mg Cl/L a Coaner; per tant, alguna cosa dolenta passa aigües amunt, a Cardona o al col·lector. També és més que destacable l'aportació de clorurs de Súria, que fa pujar el nivell fins a 490 mg Cl/L a Antius, és a dir +310 mg Cl/L en temps de riu crescut. El torrent d'Hortons, a Súria, segueix salinitzat pel runam de Cabanasses, tot i que va ser tapat.
15.07.2008	Els enèssims vessaments de salmorra del col·lector: a Súria, sota la torre de la Pobla, i a Balsareny, prop del torrent de Conangle. Una vegada més es tracta, en ambdós casos, d'errades de funcionament del propi col·lector amb vessaments a través de les juntes de les tapes, no pas de fuites causades externament. Com sempre, les pèrdues de salmorra del col·lector se salden amb la mort de la vegetació del lloc i la contaminació salina del sòl.
13.07.2008	Amb les pluges quantioses, els problemes ambientals dels runams salins s'agreugen. L'àrea de la vall del torrent de Soldevila devastada per culpa de l'aigua salada que prové del runam del Cogulló es fa més i més gran. Les clarianes de vegetació arrasada són cada vegada més extenses. La mortaldat d'arbres i arbustos testimonia com la salinització avança, indiferent a autoritzacions ambientals atorgades pel govern. Vegeu-ne les imatges (x3). El runam de la Botjosa, al contrari del que es diu, no és pas inactiu. L'aigua circula pel seu marge oest, el que limita amb la Sèquia, on dissol la sal de la base i obre grans cavitats interiors que acaben per esfondrar-se. Des de la base del runam de la Botjosa, l'aigua salada impregna l'aqüífer de la terrassa fluvial i desguassa al Llobregat davant del polígon industrial de l'Illa, indiferent a autoritzacions ambientals atorgades pel govern. Vegeu les imatges dels esvorancs i les ensulsiades recentment ocorreguts al vessant oest del runam de la Botjosa (x4).
04.07.2008	Qui contamina, cobra. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica com la Generalitat de Catalunya, en base a la tergiversació de l'aplicació del decret 343/1983 que obliga a totes les activitats extractives -a totes menys a les de la mineria de potassa- a restaurar els terrenys afectats, a fiances de restauració d'import molt inferior al cost real de restauració dels runams salins, gairebé simbòliques, i a obres per eliminar de la xarxa fluvial i de les aigües de consum la sal lixiviada dels runams pagades amb diners públics, subvenciona Iberpotash perquè contamini les aigües de la conca del Llobregat.
02.07.2008	La surgència d'aigua salada al Riu d'Or, situada poc més amunt de la Caseta de Llussà i descoberta primer al gorg, s'ha anat eixamplant amb el temps. A la riba esquerra del Riu d'Or i uns 50 metres amunt del gorg, podem observar ja una nova clapa sense vegetació d'on brolla aigua salada. El toll i aquesta nova clariana són zones on un estrat de roca calcària lacustre, amb capacitat per conduir aigua, és interceptat per la vall del Riu d'Or.
25.04.2008	Els salers sempre tapats. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou que explica la higroscòpia de la sal, propietat física per la qual els runams absorbeixen aigua ambiental i desguassen salmorra.
10.03.2008	Burros amb orelleres. Article de Jordi Badia publicat a l'observatori de natura de la revista manresana El Pou, on compara l'herència de la Sèquia de Manresa rebuda d'uns avantpassats medievals, amb els gegantins runams salins que la generació actual llega per a les futures.
02.2008	Resultats de clorur a les aigües de diferents pous de Santpedor, segons les anàlisis realitzades per Aigües de Manresa SA, que confirmen la persistència de la salinització intensa del pou del carrer Passeig de Santpedor.
25.01.2008	Resposta obtinguda de l'Ajuntament de Sallent a l'al·legació presentada per Montsalat contrària al trasllat de la línia elèctrica que permetria l'ampliació de la capacitat al runam del Cogulló. Noteu com l'Ajuntament de Sallent acorda l'aprovació inicial del projecte quan encara el període d'exposició pública estava obert. Noteu com la carta de l'Ajuntament de Sallent no respon a cap de les raons exposades a les al·legacions, simplement les traspassa a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat, l'organisme amb potestat per fer l'autorització definitiva del projecte. Noteu també com l'Ajuntament de Sallent es permet fer l'aprovació inicial del trasllat de la línia elèctrica, ignorant explícitament les raons de les al·legacions. Per aquestes negligències, que no són pas menors, la Comissió d'Urbanisme ha retornat l'expedient a l'Ajuntament de Sallent.
03.01.2008	Malament comença l'any pel Llobregat. La salinitat del riu Llobregat al Pont de Vilomara és de 570 mg Cl/litre, més de dues vegades el màxim admès a les aigües que es destinaran a potabilització. Molt han de canviar les coses a la mineria de Sallent per acabar amb aquest solemne despropòsit ambiental i per complir amb les directives europees 2000/60/CE marc de l'aigua i 98/83/CE de qualitat d'agües destinades al consum humà.
27.12.2007	El creixement del runam del Cogulló per l'extrem oest, per l'abocament de més i més residus salins llançats des del cim, ha sepultat un tram de la rasa perimetral.A la pràctica, la rasa no serveix ni per delimitar el runam. Vegeu-ne les imatges.
15.12.2007	Al·legació, presentada per Montsalat a l'Ajuntament de Sallent, contrària a l'autorització del trasllat de la línia elèctrica que facilitaria l'ampliació del gegantí abocador de residus salins del Cogulló.
08.12.2007	La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea confirma que ha realitzat l'estudi preliminar sobre si la salinització de les aigües causada pels runams salins vulnera la Directiva Marc de l'Aigua i que ha sol·licitat a les autoritats en matèria d'aigües els resultats de qualitat de l'aigua subministrada a Sant Vicenç de Castellet, per si incompleix la Directiva que estableix la qualitat de les aigües de consum.
20.11.2007	FAQs THMs H2O. Les preguntes més freqüents i respostes concises sobre la problemàtica dels tri-halometans cancerígens a l'aigua de consum captada del Llobregat, exposada per un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i tapada per les empreses Aigües del Ter-Llobregat i Aigües de Barcelona SA. (.html, .pdf)
14.10.2007	Escolteu el reportatge sobre els runams salins del Bages, emès el dia 20.09.07 per COM Ràdio, que trobareu a través de lla web de la plataforma Prou Sal!.
07.10.2007	Resultats d'anàlisi de l'aigua de la conca del Cardener dels dies 29 i 30 de Setembre. El runam de Súria i les seves filtracions d'aigua salada a la zona del Fusteret i torrent de Camprubí -malgrat les condicions establertes pel DMAiH al programa sarcàsticament anomenat de restauració de Súria- continua sent el gran problema de qualitat de les aigües de la conca. Avall del Fusteret, l'aigua del Cardener és massa salada per destinar-la a potabilització.
16.09.2007	El perquè del mal gust de l'aigua de Barcelona. Carta de Montsalat tramesa a El Periódico, en reposta a la pregunta perquè els ciutadans hem claudicat de beure aigua de l'aixeta, formulada per Isabel Coixet al seu article del dominical del 9 de Setembre.
11.09.2007	A l'indret de can Carreras de Sallent, al costat de la desembocadura del canal del marge dret del Llobregat, poc més amunt de l'Institut i del barri de l'Estació, és ben manifesta ja una altra surgència de salmorra que va a parar al riu. Allà on l'aigua s'estanca, els cristalls blancs de sal en són testimoni. Vegeu-ne les imatges. L'anàlisi de l'aigua de la surgència dóna uns 20500 mg de clorur per litre, similar a l'aigua de mar, i uns 1000 mg de potassi. Una vegada més, la presència de potassi confirma que es tracta de lixiviats originats per la mineria de potassa, amb tota certesa pel runam del Cogulló. La gran surgència de salmorra de la riba dreta del Llobregat al nucli urbà de Sallent que va contaminar els pous de subministrament del Traval i que aboca amb tota la cruesa amunt del pont de la Concòrdia s'estén i reapareix també uns 750 metres riu avall.
11.09.2007	Iberpotash obre una rasa de dalt a baix de la muntanya per conduir salmorra del runam del Cogulló cap al torrent de Soldevila. Vegeu-ne les imatges. Algú hauria de fer entendre a Iberpotash que no és permès d'abocar sal a la llera pública. Per molt menys en Puigneró va anar a la presó.
24.08.2007	El riu Llobregat, malgrat el seu cabal alt després de les pluges, amb 705 mg Cl/L al Pont de Vilomara bat rècords de salinitat. Aquest és el valor més alt mai obtingut en aquest punt des de l'inici de les anàlisis de Montsalat l'any 2004. El Llobregat i els abastaments que en depenen empitjoren dia a dia, al ritme del creixement del runam del Cogulló. Mentrestrant, Iberpotash incomplint lleis ambientals i la Generalitat, amb un esperit de vol gallinaci molt català, semblen aplicar la màxima de qui dia passa any empeny.
17.08.2007	Després de les pluges d'aquest agost, la salmorra sobreeix de la rasa perimetral construïda l'any 2005 al vessant nord-oest del runam del Cogulló i baixa en improvisat torrent cap al bosc de la Malesa. Vegeu-ne les imatges.
15.08.2007	També el riu Cardener bat rècords de salinitat. Els valors de 220 mg Cl/L a Coaner, avall de Cardona, i 830 mg Cl/L a Antius, avall de Súria, obtinguts el dia 15.08.07, són els més alts mesurats des de l'any 2002, quan va entrar en servei el desviament del Cardener a La Coromina per allunyar-lo de l'aflorament salí i de les mines de Cardona.
10.08.2007	La salinitat de l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet bat tot els seus anteriors rècords: 625 mg Cl/L a l'aigua -o amb més propietat a la dissolució salina- de les aixetes de la població, el dia 10.08.07. Sorea i l'Ajuntament segueixen fent el paper de l'estruç, amaguen el cap sota l'ala.
01.08.2007	La salinitat de l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet segueix fidelment la de l'aigua del riu Llobregat al Pont de Vilomara; el dia primer d'agost a 330 mg Cl/L, com ja és habitual per sobre del límit de potabilitat de 250 mg Cl/L. Mentrestant, l'empresa distribuïdora Sorea SA se'n desentén, com si el tema no anés amb ells, i fa passar per aigua potable el que fa temps que no ho és.
30.07.2007	La roureda de la Malesa, un espai de natura interessant i fins ara especialment ben conservat de Sallent, mostra alguns arbres i arbustos secs que molt bé podrien resultar ser els primers símptomes d'afectació per filtracions salines provinents del runam del Cogulló. Mentrestant, a les àrees del vessant obac de la vall del torrent de Soldevila ja malmeses per la maleïda aigua salada, la mortaldat s'estén.
30.07.2007	A l'estiu, com si es tractés de salines de vora mar, les rieres salinitzades de Soldevila (Sallent), Conangle (Balsareny) i Riudor (Santpedor) i el mateix riu Llobregat a la surgència del Pont Nou i al tram de la Botjosa i la Corbatera (Sallent) dipositen sal a les ribes. Vegeu-ne imatges a la galeria.
28.07.2007	Mostreig dels clorurs a la xarxa fluvial del Bages, en època de sequera. En destaquen les observacions següents: Les afectacions de salinitat s'aguditzen amb la sequera de l'estiu; més a les rieres (Hortons, Bellver, Riudor, Gavarresa,...) que als rius Llobregat i Cardener. L'aigua de la riera de Riudor, al tram de Santpedor entre la Caseta de Llussà on rep la surgència salada provinent del runam del Cogulló i el creuament amb la Sèquia de Manresa de la qual rep desguassos, és ja tan salada com la de mar, a més d'escassa. L'any 2007, el Riudor assoleix un récord notable de salinitat. L'expansió cap a l'oest del runam del Cogulló té per conseqüència l'agreujament de la salinitat al Riudor. S'aprecien dipòsits de sal a les rieres de Riudor, Soldevila i Conangle, i als marges del Llobregat sota el Pont Nou i a l'entorn de la Botjosa, les dues àrees principals d'entrada al Llobregat de surgències salines generades als runams de Sallent, a més del tram amb poc cabal de la Corbatera. Malgrat l'aprovació del programa anomenat de restauració del runam de Súria (s'ha restaurat res al runam de Súria ?????), l'entrada de sal al Cardener al tram del Fusteret provinent del runam de Súria segueix creixent i la qualitat de l'aigua minvant. El petit runam de Cabanasses (Súria), malgrat que va ser cobert de terra, continua salinitzant el tram més baix de la riera d'Hortons. Malgrat la llarga tramitació d'un programa anomenat de restauració dels runams de Balsareny i Sallent, la salinitat s'estén a l'entorn de Sallent i les dades de salinitat al Llobregat i als seus afluents s'agreugen a causa de l'expansió del runam del Cogulló. Especialment notòries continuen essent les surgències d'aigües salines situades a la Botjosa i al Pont Nou de Sallent, les quals vessen directament al Llobregat. La font d'Antius de baix, que l'estiu del 2006 va patir el vessament del col·lector de salmorres, mostra bona tendència però la qualitat de l'aigua no s'ha recuperat encara completament. Vegeu resultats de clorurs de la conca del Llobregat, del Cardener i de la riera de Riudor
26.07.2007	Anàlisis externes confirmen l'inici de salinització de la font de dalt de la Torre d'en Roca.
18.07.2007	Vegeu el videoclip "que salada aquesta gent de Sallent!", de música i protesta pel delicte ecològic dels runams salins de les mines de potassa de Sallent.
15.06.2007	La salinitat a l'aigua del riu Llobregat segueix pujant; el valor mesurat avui a Castellbell i el Vilar, al capdavall de la conca minera del Bages, és ja de 510 mg Cl/L. Faria bé l'ACA de plantejar-se la captació de tots els efluents salats a l'entorn de la mineria i dels seus residus, en comptes de projectar costosíssimes plantes dessalinitzadores per a potabilitzar després l'aigua del riu salobre o del mar salat. Vergonya de país i ignomínia d'un dpt. de Medi Ambient regit per aquells que s'autoproclamen ecologistes de debò.
12.06.2007		La plataforma Prou Sal!, nascuda a Sallent, en una acció reivindicativa penja una pancarta al runam salí del Cogulló. Tot i que la pancarta feia 5x25 metres, quedava ben petita al damunt de l'abocador gegantí, suficient però per ser llegida des de l'autovia del Llobregat. Iberpotash es va afanyar a despenjar-la. Llegiu el manifest fundacional de la plataforma Prou Sal!
26.05.2007	Taules i gràfiques de contingut d'ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener durant l'any 2006, segons dades de les estacions d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua. Malgrat que l'any 2006 va ser més plujós que el 2005, la salinitat de l'aigua dels rius ha incrementat durant l'any 2006 avall de les instal·lacions mineres del Bages, a causa de l'increment del volum de residus als runams de Súria i Sallent i dels vessaments del col·lector de salmorres.
21.05.2007	Com no podia ser d'altra manera, el creixement del runam del Cogulló es tradueix igualment en salinitat creixent a les aigües destinades a consum. L'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet, captada del Llobregat, conté 485 mg Cl/L, segons l'anàlisi del dia 21.05.07; duplica el límit de potabilitat.
20.05.2007	La gegantina muntanya de residus salins del Cogulló de Sallent i la salinitat al riu Llobregat no paren de créixer en paral·lel. Vegeu la foto actual del runam del Cogulló i compareu-ne les mides amb les fotos d'anys anteriors. Compareu també el valor de salinitat al riu Llobregat a Sant Benet, de 580 mg Cl/L obtingut el dia 20.05.07, més del doble del límit de 250 mg Cl/L establert per la legislació sanitària a les aigües que es destinen a potabilització, amb els 310 mg Cl/L de l'any 2005 o els 200 mg Cl/L de l'any 2004 al mateix indret.
19.05.2007	Imatge del vessament de salmorra, ja a la primera de les tapes del col·lector a la branca del Llobregat, sota l'aqüeducte de Conangle, a Balsareny. El col·lector de salmorres pesa com una espasa de Dàmocles sobre els rius Cardener i Llobregat i sobre la vegetació de les ribes.
19.05.2007	Imatge de l'àrea d'entrada d'aigua salada a la riera de Conangle, procedent del runam abandonat de Vilafruns. El projecte per impermeabilitzar el runam de Vilafruns hauria de ser capaç de posar remei a aquesta contaminació de les aigües.
01.04.2007	El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar el passat divendres 30 de Març un monument dedicat a la mineria a Súria. Però més que el de Súria, recomanem la visita del monument instal·lat a Santpedor, a la plaça del Sindicat, també directament lligat amb la mineria de potassa del Bages.
30.12.2006	Gràfica dels resultats setmanals d'anàlisi de clorur a l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet durant l'any 2006. El cas particular de Sant Vicenç exemplifica les conseqüències que els lixiviats salins, originats a les muntanyes de residus de la mineria de potassa del Bages i incorporats a la xarxa fluvial i a les aigües subterrànies, ocasionen a la qualitat dels abastaments d'aigua depenents del riu Llobregat a tota la conca mitjana i baixa.
29.12.2006	El torrent d'Hortons (Súria), amb un contingut d'ió clorur superior als 10.000 mg Cl/L, torna a estar intensament salinitzat per l'activitat minera del pou Cabanasses. L'any 2004, després que Iberpotash tapés el petit runam salí resultant de l'obertura del pou miner i construís dues basses de recollida de salmorra lixiviada, el torrent d'Hortons es va recuperar i finalment va desguassar al Cardener aigua quasi dolça. Però dura poc l'alegria a casa del pobre. Les anàlisis del 2005 i del 2006 ens retornen a la situació anterior, d'aigua intensament salinitzada a la desembocadura del torrent d'Hortons.
12.12.2006	Opinió de Montsalat sobre el projecte d'ampliació del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat, tramesa al dpt. de Medi Ambient i Habitatge.
02.12.2006	Regió7, a l'edició de dissabte 2 de desembre, avança el compromís del dpt. de medi Ambient i Habitatge de la Generalitat d'iniciar la prova d'impermeabilitzar amb plàstic un runam salí del Bages durant l'any 2007. Molt probablement la prova es realitzarà al runam abandonat de Vilafruns. Els pressupostos de l'Estat per al 2007 hi aporten un finançament de 4 M€.
26.11.2006	La conca del Llobregat hipotecada per les muntanyes de residus de sal del Bages. Article de Montsalat a la revista manresana El Pou, desembre 2006.
26.11.2006	Memòria resum de l'estudi d'impacte ambiental de l'ampliació del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat. Taller d'Enginyeria Ambiental, SL. Octubre 2006. (memòria 115 KB, memòria + plànols 6,3 MB)
04.11.2006	Nota de premsa conjunta de l'oficina d'enginyeria Grup Solucions i la plataforma Montsalat expressant la satisfacció per l'expectació i bona acollida dispensada al projecte d'impermeabilització dels runams salins. La impermeabilització no impediria ni dificultaria l'aprofitament posterior dels residus, tal com es fa al runam nou de Cardona.
16.10.2006	Nota de premsa sobre el projecte d'impermeabilització dels runams salins del Bages per minimitzar-ne l'impacte ambiental, presentat a responsables dels municipis més directament afectats per salinització de les aigües i als mitjans de comunicació. El projecte ha estat redactat per l'enginyeria Grup Solucions.
15.10.2006	Amb el creixement constant de la muntanya de residus de sal del Cogulló, la devastació causada per les surgències de salmorra s'estén cada vegada més a la vall del torrent de Soldevila (Sallent). Vegeu-ne les funestes imatges: les clapes de bosc mort, fulminat, són més i més extenses, la mortaldat remunta el torrent principal perquè la salmorra brolla cada vegada des de més amunt i, després de les pluges de tardor, ha aparegut una nova i llarga cicatriu de mort per salmorra que travessa tot el vessant de la Malesa, des de dalt al runam fins a baix a la riera.
13.10.2006	Imatges de l'acumulació de sal a l'andana de l'estació de la RENFE a Manresa. Des de fa anys, el bosc de ribera no creix al tram de riu Cardener paral·lel a l'estació de mercaderies de la Guia, molt probablement a causa de la salinització del sòl pels lixiviats de salmorra.
13.10.2006	Imatges de la mortaldat persistent ocasionada pel vessament de salmorra de la torre de trencament de pressió del propi col·lector a Sant Salvador de Torroella. El sòl salinitzat impedeix la regeneració del bosc.
13.10.2006 20.09.2006	La salinitat de l'aigua de la font d'Antius afectada pel vessament del col·lector de salmorra es redueix progressivament. Les dades obtingudes són 3700 mg Cl/L el dia 03.09.2006, 1700 mg Cl/L el 30.09.2006 i 1300 mg Cl/L el 13.10.2006.
28.09.2006	La Generalitat impulsa la inversió en el tractament per electrodiàlisi reversible (EDR) a la planta potabilitzadora d'Abrera que abasteix d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. L'objectiu és eliminar de l'aigua captada del Llobregat la sal procedent de la mineria de potassi que els rius incorporen al seu pas pel Bages i els tri-halometans que es formen en el tractament de potabilització en part precisament a causa de l'elevada salinitat. Aquesta serà la planta més gran, a nivell mundial, que utilitza aquesta nova tecnologia. El cost total d'inversió, que inclou també una ampliació de la capacitat de la planta, és de 65,5 M€. A partir del segon semestre del 2008, quan és previst que el nou tractament per EDR entri en funcionament, caldrà afegir-hi els costos d'operació.
04.09.2006	Avall de Súria i de Sallent, els punts d'entrada respectivament al Cardener i al Llobregat de filtracions salades procedents dels runams miners, els pollancres plantats a les vores del riu progressivament es deterioren, s'assequen i moren. La geografia de l'afectació al bosc de ribera coincideix plenament amb la de la salinitat de l'aigua. Vegeu les imatges de les pollancredes malmeses de la riba del Llobregat a l'Angle (Manresa, El Pont de Vilomara) i a Sant Vicenç de Castellet, i compareu-les amb la del Suanya (Manresa), a la vora de la riera de Rajadell que no rep l'impacte de la sal minera.
03.09.2006	Un altre vessament del col·lector de salmorres, aquesta vegada a Antius (Callús) i d'abast més extens, malmet el que havien estat una magnífica roureda, un de bosc de ribera esponerós i una font d'aigua bona. La salmorra provinent d'una nova fuita del col·lector –pel que sembla envellit pel pas dels anys i de la sal- s'ha filtrat al sòl, s'ha estès i diluït subterràniament i ha matat tota la vegetació allà on l'aigua salada ha aparegut a la superfície. De la font situada al mig de la roureda ara devastada encara en surt l'aigua salada. Vegeu quatre imatges de les clapes de vegetació sobtadament morta a Antius.
28.07.2006	Imatge de la mortaldat del bosc de ribera del Cardener al barri de Sant Pau, a Manresa, a causa d'una nova fuita del col·lector de salmorres.
19.07.2006	La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea inicia l'estudi preliminar dels fets denunciats per Montsalat en relació a incompliments a les directives de gestió i de qualitat d'aigües, però no en relació a la directiva 2006/21 de residus miners que no és encara vigent com a legislació estatal.
04.07.2006	Nova denúncia contra la Generalitat de Catalunya i contra l'estat espanyol, tramesa a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, per la salinització de les aigües de la conca del Llobregat a causa dels residus miners salins del Bages. La denúncia es fonamenta en l'incompliment flagrant i tolerat per l'administració ambiental catalana de les directives 2006/21 de residus de les indústries extractives i 2000/60, la directiva marc d'actuació en política d'aigües, per part dels runams salins d'Iberpotash. Com a conseqüència, el compliment de la directiva 98/83, que estableix els criteris sanitaris de l'aigua de consum humà, queda en entredit als abastaments d'aigua derivada del riu Llobregat avall dels runams.
30.06.2006	Taula i gràfica del resultats setmanals d'anàlisi de clorur a l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet, des de l'inici de febrer del 2005 al final de juny del 2006. Habitualment els resultats superen el límit recomanat de 250 mil·ligrams de clorur per litre a les aigües destinades al consum; esporàdicament aquest valor s'ha arribat a doblar.
09.05.2006	Directiva 2006/21/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 15 de marzo de 2006 sobre la gestión de residuos de las industrias extractivas y por la que se modifica la Directiva 2004/35/CE. Els runams salins del Bages, uns abandonats a la seva sort, els altres rebent milions de tones anuals de residus salins sense tenir les condicions d'abocador, incompleixen sistemàticament la nova Directiva Europea, ja vigent, sobre gestió de residus miners. La nova legislació europea sobre residus miners permet un termini fins l'any 2012 perquè totes les instal·lacions s'hi adaptin completament, però fixa la data del 01.05.2006 -ja hi som- perquè els runams miners no infringeixin la Directiva marc de l'Aigua, no signifiquin un risc per l'aigua, no posin en perill la salut humana (THMs), ni s'abandonin.
02.05.2006	Quatre imatges recents del torrent de Soldevila (Sallent) per on no circula aigua, sinó un cabal creixent de salmorra saturada que deixa al seu pas un rastre blanc de sal i de mortaldat.
02.05.2006	Una imatge recent de la font del Pitoi, a tocar del torrent de Soldevila, transfigurada en un àrea devastada per la sal.
07.04.2006	Condemnats a un any de presó dos pagesos per abocar purins. Article de Pere Damián a El Periódico de Catalunya. És clar que no es jutja amb la mateixa vara als ramaders per abocar purins a un rierol que als directius d'una empresa minera per abocar centenars de tones de sal diàriament als rius Cardener i al Llobregat.
31.03.2006	"Environmental Aspects of Phosphate and Potash Mining". Publicació conjunta del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i de la IFA -Associació Internacional de la indústria de Fertilizants- que audita la mineria de fosfat i de potassa al món i dóna una guia de bones pràctiques d'explotació i gestió de residus. Malgrat la seva importància mundial, la mineria de potassa del Bages no apareix ni citada a l'estudi, probablement per no donar mal exemple de gestió de residus.
27.03.2006	La inesperada aportació salina des de Cardona detectada la setmana anterior s'ha corregit. El Cardener torna als valors esperats (65 mg Cl/L a Coaner, 330 mg Cl/L a Antius); és a dir, salinitzat a partir de Súria, però no a Cardona.
20.03.2006	L'inesperat increment de salinitat al Cardener fins als 400 mg Cl/L és degut a una aportació de sal des de Cardona. La salinitat al riu Cardener passat Cardona, a Coaner, havia oscil·lat entre 40-60 mg Cl/L durant els anys 2004 i 2005. Avui dia 20.03.2006 el Cardener registra a Coaner un valor de 140 mg Cl/L, atribuïble només a una nova contaminació salina abocada contínuament des de Cardona. La resta de sal al Cardener entra sobretot al Fusteret (Súria) procedent del runam de Súria, el que fa pujar la salinitat fins a un valor de 370 mg Cl/L (Antius), i més avall rep encara la riera de Bellver, salinitzada pel runam del Cogulló, que fa arribar la salinitat als 400 mg Cl/L. La nova contaminació salina de Cardona també ha fet saltar fora de límits de potabilitat l'aigua de subministrament a la població de Sant Vicenç de Castellet.
18.03.2006	Llobregat 365 - Cardener 400. Passada la conca minera, el riu Cardener a Manresa, amb 400 mg de clorur per litre, supera ara en contingut de sal al Llobregat al Pont de Vilomara. Des de l'any 2003, quan el desviament del riu a Cardona va aconseguir retenir l'aportació de salmorra de Cardona, la salinització del Cardener havia estat sempre menor que la del Llobregat. El canvi de signe d'aquesta vergonyosa competició no és perquè s'hagi reduït la salinització del Llobregat sinó perquè, malhauradament, el Cardener l'ha augmentat. En qualsevol cas, ambdós rius superen amb escreix el valor límit de 250 mg Cl/L admès a les aigües per potabilitzar.
12.03.2006	Taules de valors i gràfiques de clorur, sodi i potassi al rius Llobregat i Cardener durant l'any 2005, segons les dades de les estacions automàtiques d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua.
03.03.2006	L'aigua de subministrament a Sant Vicenç de Castellet ja torna a superar el màxim de sal i, altra vegada i com és habitual, no es pot catalogar de potable. Al subministrament de Sant Vicenç l'aigua dolça i potable és l'excepció, l'aigua salobre és la norma.
18.02.2006	Subproductes de la desinfecció de l'aigua potable i càncer de bufeta urinària. Tesi doctoral de Cristina Villanueva, del dpt. de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi correlaciona estadísticament la presència de trihalometans (THMs) a les aigües clorades amb la incidència de càncer de bufeta. Entre els THMs, aquells que contenen brom a la seva molècula són els cancerígens més reconeguts. Precisament aquests THMs bromats es formen a nivells molt més alts (aprox. 20x) a les aigües potabilitzades que provenen del Llobregat, a causa de la presència de l'ió bromur per la contaminació salina de la mineria de potassa.
17.02.2006	Gràcies a la nevada que ha fet augmentar el cabal al riu Llobregat, l'aigua de subministrament a Sant Vicenç de Castellet és ara legalment potable. Tot i així, manté part del seu mal gust saladet habitual. Amb un contingut de 220 mg de clorur per litre, l'aigua de St.Vicenç queda, per una vegada i justet, justet, per sota del màxim de 250 mg Cl/L admès a les aigües potables.
12.02.2006	Informe de Montsalat sobre els plans d'Iberpotash per al creixement del runam salí del Cogulló de Sallent.
10.01.2006	Resposta de la DG de Medi Ambient de la Comissió Europea, del 20.12.2005, en la qual explica que no pot intervenir en el cas dels residus salins de la mineria de potassa del Bages ja que la legislació en materia de residus miners no és a nivell europeu, sinó de cada estat i que Espanya disposa efectivament de legislació en aquest àmbit per protegir el medi ambient. També suggereix utilitzar les vies de recurs -administrativa i judicial- pròpies de l'estat espanyol.
30.12.2005	Gràfic de la salinitat a l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet durant els anys 2004 i 2005, a partir de les anàlisis setmanals de contingut de clorur.
29.12.2005	La glaçada posa de manifest la filtració de salmorra al riu Llobregat dins del nucli urbà de Sallent.
25.12.2005	L'aportació de sal procedent dels runams que el riu Llobregat rep a Sallent segueix creixent. Tant la filtració de salmorra situada al nucli urbà de Sallent com la de la Botjosa, ambdues aboquen ara més sal al riu, fins a deixar-lo en aquest final d'any més salat que en el punt àlgid de la sequera a principis d'agost. El pas per Sallent significa per al Llobregat el salt de 50 mg clorur per litre (a Balsareny) fins a 600 mg Cl/L (a la Corbatera o al Pont de Vilomara). La qualitat de l'aigua al Llobregat i a les poblacions que se n'abasteixen avall de Sallent segueix empitjorant (vegeu dades de St.Vicenç C.) El progressiu increment de la salinització del Llobregat a Sallent és conseqüència del creixement del runam salí del Cogulló.
23.12.2005	L'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet, captada del Llobregat, amb un contingut de clorur de 510 mg Cl/L supera amb escreix els valors de salinitat assolits durant els pitjors dies de la sequera de l'estiu i dobla el màxim de clorur recomanat a les aigües potables.
18.12.2005 16.06.2004	Resposta de l'Agència de Residus de Catalunya, del 16.06.2004, a la proposta de Montsalat d'establir un cànon de deposició també per als residus miners. Vegeu també la carta de Monsalat del 13.03.2004.
10.12.2005		Noves imatges a la galeria: La rasa perimetral acabada de construir al runam de Súria, amb els objectiu de delimitar el runam i captar aigües salines. Cal dir però que mentre en alguns trams la rasa segueix la vora del runam on pot recollir aigua salada, en d'altres se n'aparta per permetre ampliacions del runam. La rasa en construcció al voltant del runam del Cogulló de Sallent, i del condicionament del terreny de creixement del runam. El descens del nivell dels runams per la dissolució amb l'aigua de pluja, posat de manifest pel testimoni de materials abandonats que han protegit una columna de residus salins de la dissolució. El descens d'alçada de runam de Súria, mesurat gràcies a l'antiga llançadora abandonada, és d'uns dos metres.


08.12.2005	Noves dades d'anàlisi de clorur al Riudor prop de mas Llussà i al riu Cardener abans i després de Súria. Els lixiviats del runam de Súria aporten 250 mg Cl/L al Cardener, la diferència entre els resultats obtinguts entre els punts de mostratge d'Antius i de la ribera de Coaner.
29.11.2005	Actualització de les dades de contingut en ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener durant l'any 2005, segons anàlisis de les estacions automàtiques de mostratge de l'Agència Catalana de l'Aigua. Els resultats de l'ACA coincideixen amb els de Montsalat en assenyalar més de 500 mg de clorur per litre al Llobregat avall de Sallent durant el mes d'agost.
27.11.2005	L'aigua del Llobregat té nivells d'una substància cancerígena superiors als que recomana Europa. Article publicat a La Fura, informatiu del Penedès, núm.1203, 16-22.09.2005
22.11.2005	Un contaminant cancerigen amenaça l'aigua de Barcelona. Article de M.Ciércoles i J.Elcacho a l'Avui, que explica l'alt contingut en trihalometans cancerígens a l'aigua de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona procedent del riu Llobregat. Els trihalometans es formen a les ETAP al tractar aigües amb continguts alts de clorurs. El contingut de trihalometans és excessiu a l'aigua tractada del Llobregat, però no a la del Ter. La raó és que l'aigua del Llobregat està contaminada pels clorurs dels runams de la mineria de potassa del Bages
11.11.2005	Les anàlisis del mes de Novembre mostren que l'aigua de subministrament de Sant Vicenç de Castellet torna a superar el màxim de salinitat admès. L'alegria dura poc a casa del pobre; dues setmanes d'aigua dolenta i la resta de l'any l'aigua no arriba ni a poder-se qualificar de potable.
28.10.2005 21.10.2005	Després de les darrera tongada de pluges, i per primera vegada en el que portem d'any 2005, l'aigua de subministrament de Sant Vicenç de Castellet comença a ser potable pel que fa al contingut de clorurs. Les anàlisis setmanals donen resultats de 225 mg Cl/L el dia 21.10.05 i de 205 mg Cl/L el 28.10.05, uns valors encara alts i que denoten mala qualitat d'aigua, però ja inferiors al límit admès de 250 mg Cl/L.
14.10.2005	Malgrat les darreres pluges, l'aigua de subministrament de Sant Vicenç de Castellet, ben respresentativa de l'estat de la conca del Llobregat avall de la mineria, continua amb una salinitat molt alta. El contingut de clorurs a l'aigua de xarxa durant la primera quinzena d'octubre ha oscil·lat al voltant dels 450 mg Cl/L, gairebé el doble dels 250 mg Cl/L admesos a les aigües potables.
26.08.2005	Amb Sorea a Súria, Sant Vicenç i Sallent, el servei d'aigua va malament. Carta oberta a la companyia d'aigües Sorea que s'inhibeix en tots els casos de subministrament d'aigua massa salada a poblacions del Bages, malgrat ser-ne actor principal.
08.2005	La qualitat de l'aigua de subministrament de Sant Vicenç de Castellet ha empitjorat progressivament durant l'agost, a causa de la salinitat creixent al Llobregat i que prové dels runams salins. La salinitat de l'aigua subministrada per Sorea a Sant Vicenç de Castellet registrava valors de 410 mil·ligrams de clorur per litre el dia 05.08.05, de 450 mg Cl/L el 12.08.05 i de 460 mg Cl/L; tots ells molt per sobre del màxim de 250 mg Cl/L admès a les aigües potables. La sequera fa augmentar la salinitat a l'aigua del Llobregat i, en conseqüència, a l'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet que se n'abasteix.
15.08.2005	Un altre petit torrent, tributari del de Soldevila (Sallent) i que en aquesta temporada seca hauria d'estar totalment eixut, actualment desguassa salmorra procedent de la gegantina muntanya de residus del Cogulló. És un testimoni més de l'expansió i de l'agreujament de la salinització de les aigües causada pel runam salí del Cogulló.
06.08.2005	La salinitat al riu Llobregat avall de Sallent supera els 500 mil·ligrams de clorur per litre (les anàlisis donen 520 mg Cl/L a La Corbatera i 550 mg Cl/L al Pont de Vilomara); duplica per tant el màxim legal admès a les aigües que es destinen a potabilització.
06.08.2005	Noves imatges de més mortaldat d'arbres a la zona humida de La Corbatera (Sallent), a causa de l'avanç progressiu i de la intensificació de la salinitat al sòl.
15.07.2005	Denúncia a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea. Text provisional de la denúncia contra Iberpotash SA pels seus impactes ambientals continuats a la conca del Llobregat i contra els governs de l'estat espanyol i de la Generalitat per tolerància còmplice, enviada a la DG de Medi Ambient de la Comissió de la Unió Europea.
12.07.2005	Declaració de principis en la política de medi ambient d'Iberpotash SA
09.07.2005	Iberpotash. Carta de Pere Giner a Regió7.
08.07.2005	Mostreig extensiu dels clorurs a la xarxa fluvial del Bages el dia 05.07.2005, en plena època de sequera. En relació a controls anteriors, les novetats de les dades del 05.07.05 són: Les afectacions de salinitat s'aguditzen amb la sequera; més a les rieres (Soldevila, Riudor, Conangle, Gavarresa,...) que als rius Llobregat i Cardener. El Llobregat mostra una fluctuació important en el valor de clorurs, deguda potser a la regulació artificial del cabal. Es confirma que les obres de Cardona han aturat l'entrada continuada de sal al Cardener a Cardona. Els valors anòmals del torrent d'Hortons gairebé sec i del canal de Súria assenyalen una probable incidència a la bassa de lixiviats del runam tapat de Cabanasses. Tota l'aigua actual de la riera de Bellver (Callús) prové de la filtració salada. L'aigua de xarxa de les poblacions de Sant Vicenç de Castellet, Olesa i Abrera no és potable per excés de sal.
04.07.2005	Taules i gràfiques de contingut d'ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener, durant els tres primers mesos de l'any 2005, segons dades de les estacions automàtiques d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua. Durant l'any 2005 les dades de salinitat al Llobregat empitjoren més encara, a causa de les filtracions de sal a l'aigua a Sallent.
04.07.2005	Taules i gràfiques de contingut d'ions clorur, sodi i potassi als rius Llobregat i Cardener l'any 2004, segons resultats de les estacions automàtiques d'anàlisi de l'Agència Catalana de l'Aigua. Malgrat l'existència del col·lector de salmorres, el resultat global del pas del rius Llobregat i Cardener per la zona de la mineria de potassa del Bages, calculat entre l'estació inicial de Balsareny i la final de Castellbell, ha significat la multiplicació per factors de x7, x6 i x18 respectivament dels continguts d'ions clorur, sodi i potassi a l'aigua. Avall de les zones mineres de Súria i de Sallent, les aigües respectivament del Cardener i del Llobregat superen sempre el límit recomanat de potassi i freguen o superen el màxim de clorurs admès a les aigües que s'han de destinar a potabilització.
03.07.2005	Miners reduïts. Carta de Pere Giner a El Periódico de Catalunya.
24.06.2005	El torrent de Soldevila ha arribat a la concentració de saturació de sal: 190.000 mg Cl/L (= 31% de clorur sòdic). Pel torrent circula només salmorra lixiviada del runam del Cogulló, totalment saturada de sal, que, com una salina, deixa als voltants una crosta de sal a mesura que s'evapora aigua. Noves imatges del creixement del runam del Cogulló i de la devastació, també cada vegada més extensa i intensa, que causa a la vall de Soldevila.
11.06.2005	Una altra font salinitzada: ara la font de les Feixes, a Callús. La font de les Feixes es troba a la sortida de Callús en direcció a Manresa, un centenar de metres després del pont sobre la riera de Bellver. L'aigua de la font de les Feixes ja no es pot beure, degut seu gust salat. Les anàlisis indiquen un contingut de 3300 mil·lígrams de clorurs per litre, que equivalen a 5,44 grams de sal per litre, a més de la presència de l'ió potassi (aprox. 200 mg K/L) que, una vegada més, identifica l'origen de la sal en la mineria. Igual com en la font propera de la Filosa, salinitzada des de fa més temps, la causa de la salinització de la font de les Feixes ha de ser el runan salí del Cogulló de Sallent.
10.06.2005	L'aigua de xarxa de Sant Vicenç de Castellet, la més representativa de la conca del Llobregat, segueix empitjorant. La salinitat arriba ja a 385 mg Cl/L, quan el màxim admès a les aigües potables és de 250 mg Cl/L.
14.05.2005	L'Agència Catalana de l'Aigua desestima l'al·legació que sol·licitava un cabal mínim més alt al tram del riu Llobregat comprès entre la Botjosa i la Corbatera (Sallent). Nota de premsa.
12.05.2005	El Síndic de Greuges de Catalunya, Exc. Sr. Rafael Ribó, admet a tràmit la queixa formalitzada per Montsalat per suposada manca d'actuació suficient de l'Administració davant de l'afectació al medi causada pels residus de la mineria de potassa del Bages.
07.05.2005	El creixement del runam salí del Cogulló entre els anys 1980 i 2003, i el del runam de Súria entre 1980 i 2001, il·lustrats per mitjà de les fotos aèries.
04.05.2005	Televisió de Catalunya anuncia que els dos propers capítols del programa documental 30 minuts seran dedicats a les problemàtiques ambientals que afecten el riu Llobregat. El primer capítol, que s'emetrà diumenge dia 8 de maig a les 21.30h del vespre, tractarà sobre la salinització de l'aigua causada pels runams de la mineria de potassa del Bages.
28.04.2005	La devastació causada per la salmorra lixiviada a l'àrea del torrent de Soldevila creix, en la mesura que creix el runam del Cogulló. Aquesta primavera es poden veure grans crostes de sal al mig d'àrees de bosc mort recentment, testimoni de la gran quantitat de salmorra que aflora. La mortaldat per la sal remunta cada vegada més amunt a la capçalera del torrent principal i afecta nous afluents. Noves imatges.
22.04.2005	El monumental tronc del roure de Llussà, mort a causa de la salinització de l'aigua del riu d'Or, instal·lat ara a la plaça del Sindicat, a Santpedor.
22.04.2005	Manifest del Dia de la Terra del 2005 a Santpedor.


	LES NOTÍCIES D'AHIR, D'AVUI I DE DEMÀ
	Avui, com cada dia, Iberpotash ha abocat 10.000 tones de residus salins als runams de Súria i de Sallent. El paisatge estèril de les muntanyes de residus ha fet mal a la vista de centenars de milers de ciutadans a la Catalunya central.
	Avui, com cada dia, l'aigua ha dissolt i s'ha endut un miler de tones de sal dels 7 runams salins del Bages. La meitat d'aquesta salmorra s'ha filtrat cap a la xarxa fluvial de la conca del Llobregat.
	Avui, com cada dia, Santpedor, Callús i Sallent no poden abastar-se de l'aigua salinitzada dels seus municipis. A les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, l'Alt Penedès i el Garraf l'aigua salinitzada del Llobregat s'ha de diluir amb aigua del Ter; tot i així, la majoria dels seus 4 milions d'habitants beuen aigua envasada perquè la de la xarxa té gust salat.
	Avui, com cada dia, el riu Cardener no se'l deixa passar pel seu curs sota el castell de Cardona. L'aigua dolça es filtraria a través de bòfies, inundaria les galeries mineres i provocaria més enfonsaments caòtics del terreny.
	Avui, com cada dia, les plantes no creixen a les terres de Cerarols afectades per la pols salina de la planta de tractament del mineral de Súria. Boscos i camps estan arruïnats.
	Durant anys, els veïns del barri de l'Estació (Sallent) han vist com les seves cases, construïdes damunt d'un terreny minat que s'enfonsa, s'esquerdaven i arruïnaven. Una gran part del barri s'ha d'abandonar. A mitjans d'agost del 2004, les 61 famílies que vivien als 7 blocs més malmesos s'han reallotjat d'urgència; els propietaris en pisos nous promoguts per l'Incasol en un altre barri de Sallent i els llogaters en pisos d'altres poblacions.