Coneguem al Gmà. Joan Sala

Cartes des de Madagascar

•  Va néixer el 16 de desembre de 1944 a Santpedor (1).
  
  
•  Al 1955 amb 10 anys va anar a estudiar a Cambrils amb els Germans de la Salle. Posteriorment ingressà a Les (del 1957 fins al 1961) per fer-hi el batxillerat.
  
  
•  1961 Va a Saint Maurice, França (2) , per realitzar-hi estudis encaminats a la formació missionera. Dos anys més tard va a Bordighera, Itàlia (3), per acabar el noviciat.
  
  
•  El 1966 La sort el destina a Madagascar (4). Allà s'hi va estar fins al 1974.
  
  
•  A Tamatave es va dedicar a l'educació en l'escola Stella Maris, per a nens majors de 10 anys.
  
  
•  A Tana va anar a treballar a l'escola Sainte Famille.
  
  
•  Del 1974 al 1977 va anar a treballar al Togo (5).
  
  
•  Del 1977 al 1978 torna a Manresa per convalidar els estudis universitaris i llicenciar-se en químiques.
  
  
• El 1978 torna a Madagascar per quedar-s'hi fins a l'actualitat.
  
  
•  Del 1978 al 1997 resideix a Tana, la capital, on treballà a l'escola Saint Famille i s'inicià en el projecte de l'escola Anna i el Centre d'Anosibe.
  
  
•  Del 1997 fins a l'actualitat treballa a l'escola Stella Maris de Tamatave, una ciutat costanera.
  
  
•  Actualment, cada dos anys, coincidint amb els dos mesos de vacances d'estiu, ve a Santpedor on duu a terme xerrades del país i acaba de perfilar els projectes que està treballant.
  
  

Germà Joan Sala
Col·legi Saint Louis
BP 46 AMBOSITRA 306
MADAGASCAR

Ambositra el 7 d’abril de 2003

Benvolguts amics

Ja fa un pilot de dies que no he donat notícies de per aquí, l’altre hemisferi. No sé com us ha passat el temps a vosaltres, però el què fa aquí prou desitjaríem que les hores fossin més llargues, sobretot ara que ens hem fixat unes fites per les festes de La Salle, i sembla que estiguem fent una carrera contra rellotge. I en dono gràcies a Déu doncs això vol dir que hem pogut superar aquest any tan difícil.

Ja us vaig dir en quina situació vaig trobar l’escola, però a pesar de tot, ens n’hem anat sortint i fins i tot hem pogut emprendre algunes obres que donaran una bona empenta a l’escola, i tot això gràcies sobretot a PROIDE i a vosaltres. Us ho agraïm de debò. És la solidaritat a ple vent. Els alumnes ja estan preparant amb molta il·lusió una peça de teatre (ja fa forces anys que no se’n havia fet cap) I a més de tot això, enguany heu guanyat la palma pel què fa a les beques de manera que hem pogut ajudar a grups de nens i nenes de 4 escoles més, en escoles de Germans o de la missió, situades en llocs molt humils. No sabeu el servei que els feu encara que no sàpiguen gaire expressar-ho.

Nosaltres aquí fem el què podem però a la veritat el què més fa és el Senyor de dalt. Ara estem veient ja amb confiança el final d’any. Els nois s’han esforçat de valent, encara que sempre desitjaríem més. Seguint llur demanda i la dels professors, els alumnes que passen exàmens oficials, per exemple, aquesta setmana que ja tenim vacances, continuen estudiant -però els en quedarà una altre. I hem fet hores i hores de reforç per tots els que anaven fluixos, en totes les classes. Hi ha un proverbi que els cito sovint: “Tsy misy mafy tsy laitry ny zoto” ( no hi ha res impossible d’aconseguir pel qui realment s’esforça) . Esperem que els resultats de l’any passat (els més fluixos de tota la ciutat) hauran passat a la història.

Tot això, és una mica a la imatge del país i del nostre nou president. Ha pres com a lema: “aconseguir un desenvolupament ràpid i durador en el país” No sé si tots plegats ho aconseguirem però sí que la gent comença a il·lusionar-se veient que moltes coses van canviant, sobretot carreteres i infrastructures en les ciutats i també la manera de governar. Un objectiu així, i amb la voluntat de portar-ho a terme, plau als “donadors de fons” i ens estan ajudant molt. Ja ens convenia que venim de molt lluny!. Però el camí serà llarg.

També estem preparant el terreny als que vindran a l’estiu. En particular per llançar la informàtica en l’escola, començant pels professors. Per ells és una gran novetat i encara més pels nois. Una altra bona notícia és que la casa de les germanes lasal·lianes de Tamatave ja està acabada i s’inaugurarà el diumenge que ve. Em va donar força maldecaps el fer possible aquest somni. Fins ara les germanes vivien en un lloc bastant insalubre i incòmode. El somni iniciat fa 4 anys ara ja és una realitat. I l’escola seva s’en aprofitarà molt. És amb molt de goig que aniré a aquesta inauguració tot i que ara estic a 650 km d’allà. Encara hi tinc una mica el cor enganxat…

Dintre de pocs dies entrarem en les festes de Pasqua i em plau desitjar-vos-les plenes de fervor i de llum interior. Bones festes de Pasqua a vostès i a tota la família. Aquí és la festa que es celebra amb més cura i fervor ja que les pluges s’estan acabant sense les alertes de tempestes, i la frescor que va començant permet de moure’s amb més naturalitat. Que Jesús Ressuscitat us acompanyi a tots.

Tota la gent d’aquí també us saluda. Vostre

Gmà Joan Sala

Germà Joan Sala
Collège Saint Louis
BP46 AMBOSITRA-306
MADAGASCAR

Desembre de 2002

Benvolguts amics,

Cada any, aquestes dades ens fan reviure moments intensos. A través d’aquestes senzilles paraules voldria entrar com de puntetes a casa vostra per desitjar-vos, i a la vostra família, un feliç Nadal amb una mirada d’admiració i agraïment pel gran regal que Deu ens fa en el seu fill. I desitjar-vos un any ben nou i ple de felicitat, i que pugueu multiplicar-la al voltant vostre. Cada dia ens reserva mil sorpreses de tots colors. Si les sabem posar-les cada una en el seu lloc amb picardia i un gra de bon humor, lograrem un “puzle” encantador.

En el què venim de curs, i només fa tres mesos que em trobo aquí, ja n’he fet l’experiència diverses vegades. Suposo que haureu endevinat que us escric des de un lloc diferent dels anys passats. Ara estic a 700 km al sud de Tamatave, en una petita ciutat rural de 15.000 h, al centre de l’illa, hom podria dir a les altures ( a 1300 m). El canvi ha sigut força ràpid: tornant de vacances vaig tenir tot just el temps de posar una mica d’ordre en les coses cara al successor i dir un adéu-siau ràpid, ja que el nou curs estava a tocar. I dels 2.000 alumnes als què estava acostumat, vaig passar a 350 que poc a poc han esdevingut els 600 d’ara. Però estem lluny dels què caldria tenir per un funcionament normal de l’escola. Per això estic aprenent d’equilibrista per d’engrescar alumnes i professors tot mirant de trobar queviures. I saber aprofitar del què per ara tenim en abundància: pocs alumnes. Motiva’ls millor i dedicar-se més als que estan més enderrerits, que són força colla.

Hem pensat que la millor manera de sortir-nos-en és de donar-se fites engrescadores i posar-hi el coll. Poques escoles podran esperar tenir un augment dels èxits escolars com ho esperem nosaltres, sobretot entre les escoles que van be: esperem més de un 300 % d’augment! –Qui diu més?- (és fàcil, oi? quan els teníem arran de terra…) I fer treballar la imaginació amb projectes que puguin millorar l’escola i enlairar donant ganes d’aprendre. Comptant amb vosaltres, no dubto que tard o d’hora hi arribem. Per cert que us he de dir que els d’aquí us guanyem, i de bon tros en algunes coses: en el tenir paciència sense murmurar (fa poc dies durant unes 3 hores vàrem esperar al president, - ens l’havien anunciat la vetlla al vespre- però al final no va venir, ja que no van avisar a l’interessat…), en saber somriure quan trobes pedres en l’arròs, o saber esperar en algun llindar que passi el ruixat inesperat, i… en saber tenir fills! M’ha calgut venir aquí per trobar amb carn i ossos famílies de 14 fills – complint a la lletra el desig que hom expressa als nou casats que tinguin 7 fills i 7 filles, per allò de la plenitud de vida (sort que no tots ho posen en pràctica). Això sí, les famílies de 6 fills i més, són colla. Tenir 4 ó 5 fills a l’escola és no és gens estrany, però a mi no em facilita la feina ja que a aquests els ajudem amb descomptes importants, i com que anem escurats de butxaques… Sort que les beques permeten de remeiar-ho una mica!

Si veniu per aquí, el paisatge és magnífic, sobretot en aquests moments. Tot està verd, aigua per tot arreu, camps d’arròs escalonats- estem en zona amb valls i turons- i de mil colors i… poques carreteres: El verd-groc el veureu en el planter, el verd barrejat amb el blau - l’aigua reflecteix el cel- en els arrossars, la terra trepitjada pels bous, té color de fang, els eucaliptus o els herbeis de la estepa són verd fosc… Les cases tenen el color de la terra ja que n’estan fetes, però els acabats i els adorns estan fets amb terres de diferents colors: argiles blanques, vermelles o carbasses. I fins i tot algun blau. El grisos de les fustes i balconades posen en relleu tots els colors vius. Els blancs dels ocells camallargues (aquí en diem els “voropotsy”, ocells blancs) mansos i molt abundants, donen un toc dinàmic.

Un dels plats típics d’aquí el trobareu en abundància en els estacionaments de transports en comú: la paciència que cal assaonar amb bona humor, i en necessitareu força si veniu per aquí. Preneu el temps d’observar tot el què es belluga. Val la pena provar-ho, no hi sortireu perdent. Aleshores si us cau un llamp a 20 m de la casa espatllant el mòdem o si, malgrat les finestres tancades us trobeu amb el vostre despatx ple d’aigua, (l’aigua i el vent junts se les saben totes), aleshores veureu que la lliçó apresa serveix per a tot. Però segurament els contactes que teniu amb els vostres becats us ensenyen més que el què us dic. Ells també us diuen, ben agraïts i a la seva manera, Bon Nadal!

Apa, adéu, i a somiar desperts com ho faig sovint jo que això no fa mal a ningú.

Germà Joan Sala