|
[Veure més fotos]
|
|
|
Madagascar : El Germà Joan Sala
|
|
Coneguem
al Gmà. Joan Sala
Cartes des de Madagascar

- Va néixer el 16 de
desembre de 1944 a Santpedor (1).
- Al 1955 amb
10 anys va anar a estudiar a Cambrils amb els Germans
de la Salle. Posteriorment ingressà a Les (del
1957 fins al 1961) per fer-hi el batxillerat.
- 1961 Va a Saint Maurice, França
(2) , per realitzar-hi estudis encaminats a la formació
missionera. Dos anys més tard va a Bordighera,
Itàlia (3), per acabar el noviciat.
- El 1966 La sort el destina
a Madagascar (4). Allà s'hi va estar fins al
1974.
- A Tamatave es va dedicar
a l'educació en l'escola Stella Maris, per a
nens majors de 10 anys.
- A Tana va anar a treballar
a l'escola Sainte Famille.
- Del 1974 al 1977 va anar
a treballar al Togo (5).
- Del 1977 al 1978 torna a
Manresa per convalidar els estudis universitaris i llicenciar-se
en químiques.
- El 1978 torna a Madagascar per quedar-s'hi
fins a l'actualitat.
- Del 1978 al 1997 resideix
a Tana, la capital, on treballà a l'escola Saint
Famille i s'inicià en el projecte de l'escola
Anna i el Centre d'Anosibe.
- Del 1997 fins a l'actualitat
treballa a l'escola Stella Maris de Tamatave, una ciutat
costanera.
- Actualment, cada dos anys, coincidint
amb els dos mesos de vacances d'estiu, ve a Santpedor
on duu a terme xerrades del país i acaba de perfilar
els projectes que està treballant.
|
| |
|
|
Carta
Germà Joan Sala, de pasqua del 2003
|
| Germà Joan
Sala
Col·legi Saint Louis
BP 46 AMBOSITRA 306
MADAGASCAR
Ambositra el 7 d’abril
de 2003
Benvolguts amics
Ja fa un pilot de dies que no he donat
notícies de per aquí, l’altre
hemisferi. No sé com us ha passat el temps
a vosaltres, però el què fa aquí
prou desitjaríem que les hores fossin més
llargues, sobretot ara que ens hem fixat unes fites
per les festes de La Salle, i sembla que estiguem
fent una carrera contra rellotge. I en dono gràcies
a Déu doncs això vol dir que hem pogut
superar aquest any tan difícil.
Ja us vaig dir en quina situació
vaig trobar l’escola, però a pesar
de tot, ens n’hem anat sortint i fins i tot
hem pogut emprendre algunes obres que donaran una
bona empenta a l’escola, i tot això
gràcies sobretot a PROIDE i a vosaltres.
Us ho agraïm de debò. És la solidaritat
a ple vent. Els alumnes ja estan preparant amb molta
il·lusió una peça de teatre
(ja fa forces anys que no se’n havia fet cap)
I a més de tot això, enguany heu guanyat
la palma pel què fa a les beques de manera
que hem pogut ajudar a grups de nens i nenes de
4 escoles més, en escoles de Germans o de
la missió, situades en llocs molt humils.
No sabeu el servei que els feu encara que no sàpiguen
gaire expressar-ho.
Nosaltres aquí fem el què
podem però a la veritat el què més
fa és el Senyor de dalt. Ara estem veient
ja amb confiança el final d’any. Els
nois s’han esforçat de valent, encara
que sempre desitjaríem més. Seguint
llur demanda i la dels professors, els alumnes que
passen exàmens oficials, per exemple, aquesta
setmana que ja tenim vacances, continuen estudiant
-però els en quedarà una altre. I
hem fet hores i hores de reforç per tots
els que anaven fluixos, en totes les classes. Hi
ha un proverbi que els cito sovint: “Tsy misy
mafy tsy laitry ny zoto” ( no hi ha res impossible
d’aconseguir pel qui realment s’esforça)
. Esperem que els resultats de l’any passat
(els més fluixos de tota la ciutat) hauran
passat a la història.
Tot això, és una mica
a la imatge del país i del nostre nou president.
Ha pres com a lema: “aconseguir un desenvolupament
ràpid i durador en el país”
No sé si tots plegats ho aconseguirem però
sí que la gent comença a il·lusionar-se
veient que moltes coses van canviant, sobretot carreteres
i infrastructures en les ciutats i també
la manera de governar. Un objectiu així,
i amb la voluntat de portar-ho a terme, plau als
“donadors de fons” i ens estan ajudant
molt. Ja ens convenia que venim de molt lluny!.
Però el camí serà llarg.
També estem preparant el terreny
als que vindran a l’estiu. En particular per
llançar la informàtica en l’escola,
començant pels professors. Per ells és
una gran novetat i encara més pels nois.
Una altra bona notícia és que la casa
de les germanes lasal·lianes de Tamatave
ja està acabada i s’inaugurarà
el diumenge que ve. Em va donar força maldecaps
el fer possible aquest somni. Fins ara les germanes
vivien en un lloc bastant insalubre i incòmode.
El somni iniciat fa 4 anys ara ja és una
realitat. I l’escola seva s’en aprofitarà
molt. És amb molt de goig que aniré
a aquesta inauguració tot i que ara estic
a 650 km d’allà. Encara hi tinc una
mica el cor enganxat…
Dintre de pocs dies entrarem en les
festes de Pasqua i em plau desitjar-vos-les plenes
de fervor i de llum interior. Bones festes de Pasqua
a vostès i a tota la família. Aquí
és la festa que es celebra amb més
cura i fervor ja que les pluges s’estan acabant
sense les alertes de tempestes, i la frescor que
va començant permet de moure’s amb
més naturalitat. Que Jesús Ressuscitat
us acompanyi a tots.
Tota la gent d’aquí també
us saluda. Vostre
Gmà Joan Sala
|
|
|
Carta Germà
Joan Sala, del Desembre de 2002
|
|
Germà Joan Sala
Collège Saint Louis
BP46 AMBOSITRA-306
MADAGASCAR
Desembre de 2002
Benvolguts amics,
Cada any, aquestes dades ens
fan reviure moments intensos. A través d’aquestes
senzilles paraules voldria entrar com de puntetes
a casa vostra per desitjar-vos, i a la vostra família,
un feliç Nadal amb una mirada d’admiració
i agraïment pel gran regal que Deu ens fa en
el seu fill. I desitjar-vos un any ben nou i ple
de felicitat, i que pugueu multiplicar-la al voltant
vostre. Cada dia ens reserva mil sorpreses de tots
colors. Si les sabem posar-les cada una en el seu
lloc amb picardia i un gra de bon humor, lograrem
un “puzle” encantador.
En el què venim de curs, i
només fa tres mesos que em trobo aquí,
ja n’he fet l’experiència diverses
vegades. Suposo que haureu endevinat que us escric
des de un lloc diferent dels anys passats. Ara estic
a 700 km al sud de Tamatave, en una petita ciutat
rural de 15.000 h, al centre de l’illa, hom
podria dir a les altures ( a 1300 m). El canvi ha
sigut força ràpid: tornant de vacances
vaig tenir tot just el temps de posar una mica d’ordre
en les coses cara al successor i dir un adéu-siau
ràpid, ja que el nou curs estava a tocar.
I dels 2.000 alumnes als què estava acostumat,
vaig passar a 350 que poc a poc han esdevingut els
600 d’ara. Però estem lluny dels què
caldria tenir per un funcionament normal de l’escola.
Per això estic aprenent d’equilibrista
per d’engrescar alumnes i professors tot mirant
de trobar queviures. I saber aprofitar del què
per ara tenim en abundància: pocs alumnes.
Motiva’ls millor i dedicar-se més als
que estan més enderrerits, que són
força colla.
Hem pensat que la millor manera de
sortir-nos-en és de donar-se fites engrescadores
i posar-hi el coll. Poques escoles podran esperar
tenir un augment dels èxits escolars com
ho esperem nosaltres, sobretot entre les escoles
que van be: esperem més de un 300 % d’augment!
–Qui diu més?- (és fàcil,
oi? quan els teníem arran de terra…)
I fer treballar la imaginació amb projectes
que puguin millorar l’escola i enlairar donant
ganes d’aprendre. Comptant amb vosaltres,
no dubto que tard o d’hora hi arribem. Per
cert que us he de dir que els d’aquí
us guanyem, i de bon tros en algunes coses: en el
tenir paciència sense murmurar (fa poc dies
durant unes 3 hores vàrem esperar al president,
- ens l’havien anunciat la vetlla al vespre-
però al final no va venir, ja que no van
avisar a l’interessat…), en saber somriure
quan trobes pedres en l’arròs, o saber
esperar en algun llindar que passi el ruixat inesperat,
i… en saber tenir fills! M’ha calgut
venir aquí per trobar amb carn i ossos famílies
de 14 fills – complint a la lletra el desig
que hom expressa als nou casats que tinguin 7 fills
i 7 filles, per allò de la plenitud de vida
(sort que no tots ho posen en pràctica).
Això sí, les famílies de 6
fills i més, són colla. Tenir 4 ó
5 fills a l’escola és no és
gens estrany, però a mi no em facilita la
feina ja que a aquests els ajudem amb descomptes
importants, i com que anem escurats de butxaques…
Sort que les beques permeten de remeiar-ho una mica!
Si veniu per aquí, el paisatge
és magnífic, sobretot en aquests moments.
Tot està verd, aigua per tot arreu, camps
d’arròs escalonats- estem en zona amb
valls i turons- i de mil colors i… poques
carreteres: El verd-groc el veureu en el planter,
el verd barrejat amb el blau - l’aigua reflecteix
el cel- en els arrossars, la terra trepitjada pels
bous, té color de fang, els eucaliptus o
els herbeis de la estepa són verd fosc…
Les cases tenen el color de la terra ja que n’estan
fetes, però els acabats i els adorns estan
fets amb terres de diferents colors: argiles blanques,
vermelles o carbasses. I fins i tot algun blau.
El grisos de les fustes i balconades posen en relleu
tots els colors vius. Els blancs dels ocells camallargues
(aquí en diem els “voropotsy”,
ocells blancs) mansos i molt abundants, donen un
toc dinàmic.
Un dels plats típics d’aquí
el trobareu en abundància en els estacionaments
de transports en comú: la paciència
que cal assaonar amb bona humor, i en necessitareu
força si veniu per aquí. Preneu el
temps d’observar tot el què es belluga.
Val la pena provar-ho, no hi sortireu perdent. Aleshores
si us cau un llamp a 20 m de la casa espatllant
el mòdem o si, malgrat les finestres tancades
us trobeu amb el vostre despatx ple d’aigua,
(l’aigua i el vent junts se les saben totes),
aleshores veureu que la lliçó apresa
serveix per a tot. Però segurament els contactes
que teniu amb els vostres becats us ensenyen més
que el què us dic. Ells també us diuen,
ben agraïts i a la seva manera, Bon Nadal!
Apa, adéu, i a somiar desperts
com ho faig sovint jo que això no fa mal
a ningú.
Germà Joan Sala
|
|
|
Carta Germà
Joan Sala, del Març de 2002
|
|
Germà Joan Sala
Col·legi STELLA MARIS
BP 126 TAMATAVE
MADAGASCAR
Tamatave, 24 de març
del 2002
Benvolguts amics,
Potser heu rebut tocs
de campana de què a Madagascar passen coses estranyes
i que les coses no van prou be. No aneu massa errats.
Però deixeu-me abans de què us en faci cinc
cèntims, desitjar-vos unes santes i felices festes
de Pasqua de Resurrecció. Avui hem entrat en la
setmana gran dels cristians, una setmana densa que condensa
el nucli de la nostra fe. La seva presència, viva
i vivificant, és la força més gran
que tenim i que ens dona tota confiança malgrat
tribulacions i adversitats, i és la font de la
nostra alegria. Que Jesús gloriós ens beneeixi
i ens doni la força del seu Esperit.
I de veritat que en tenim
força necessitat. Sinó vegeu. Ja portem
uns tres mesos, diguem d'ençà del 16 de
desembre, dia de les eleccions presidencials, que les
sorpreses i esdeveniments varien dia rera dia. Per simplificar,
diguem que les eleccions van ser força contrastades.
El primer candidat, ha sigut l'actual president del govern
des de fa uns 25 anys Ratsiraka, aquest, ja ens tenia
acostumats a les pressions de tota mena i fins i tot a
les falsificacions dels resultats. La gent però
va posar els ulls en el segon candidat: Ravelomanana,
un senyor que havia començat de molt poc, venedor
de llet, passant per a construir una gran empresa agroalimentària
molt coneguda i apreciada arreu aquí, per acabar
essent elegit alcalde de la capital, en dos anys ha fet
ja transformacions arriscades però que eren urgents
i que la gent ha agraït. En les eleccions, va obtenir
més de la majoria absoluta a la primera volta.
Però l'altre candidat i president del govern va
voler disminuir el seu fracàs (amb manipulacions
de vots) i fer que en una segona volta el pogués
guanyar com fos. Ravelomanana, no ho va acceptar.
La tensió va anar
pujant cadascú quedant-se en la seva. Les Esglésies
cristianes unides en el què anomenem FFKM, varen
donar ple suport a la recerca de la veritat. Les manifestacions
de recolzament a Ravelomanana foren multitudinàries
i diàries en la capital i algunes altres grans
ciutats dels país. Al cap de dos mesos de manifestacions
i vagues de protesta, pressionat per el poble i diferents
estaments, va acceptar ser declarat president de la república
a l' estadi de la capital. Es feu segons les formes de
la constitució però mancant-li el reconeixement
oficial. Va ser el cos dels magistrats en exercici qui
el va declarar tal. Després seguiren els nomenaments
del primer ministre, un home d'aquí, que busca
la pau i l'equilibri, i els nomenaments dels altres ministres.
De manera que des de
fa cosa d'un mes tenim dos presidents, dos governs i dues
capitals. Ratsiraka va voler restablir la "legalitat"
a través de la força, però l'exèrcit
i la guàrdia civil es mostrà neutra, i també
gran part, però no en totalitat, s'ha mostrat favorable
a Ravelomanana. Aleshores va optar per venir a Tamatave
i fer-hi el govern bis. La seva jugada ha sigut el tall
de la carretera que va a Tana per on transita la gasolina
i les mercaderies cap a la capital. Vol augmentar la fam
a la ciutat. Però això també ens
afecta a nosaltres ja que totes les províncies
són molt complementàries. El país
queda així ben dividit i aquí, a la diferència
de Tana, regne una censura molt ferma.
Fins ara les coses han
passat amb tensions però sense masses violències.
Amb tot hem tingut uns quants dies aquí que semblaven
les "revetlles", quan el nostre governador va
voler treure les barricades que la gent espontàniament
havia creat per protegir-se de les seves milícies
de joves que sembraven el terror i les amenaces en tot
el veïnat. I ja no han aparegut més. La gent
no veu les coses clares aquí i un cert nombre de
persones, miren de fugir a Tana per més seguretat.
Uns 40 nois nostres ja han seguit així llurs pares.
Esperem que la serenor
vagi fins al final. Però amb tot això no
us estranyeu si no rebeu cartes nostres. Nosaltres tampoc
rebem les vostres i des de fa tres mesos (ni d'altres
llocs de l'illa).
De totes maneres, hem pogut anar continuant
els estudis i l'educació dels nostres nois "gairebé
normalment". Nosaltres tenim els fills de pares de
les dues tendències! Els de Tana la capital on
hi ha Ravelomanana, ho tenen més malament ja que
al no haver-hi gasolina a causa del tancament de la carretera
, gairebé tot s'ha de fer a peu, amb l'economia
per terra i els preus ben amunt.
El temps tampoc en hi ha ajudat.
Durant els dies més crítics, un cicló
fa fer la seva aparició a prop nostra. Va passar
a uns 100 km dins del mar. El vent no va fer masses desastres
però d'aigua en va caure un bon grapat. L'endemà,
no es va fer classe per tal de que els nois ajudessin
a refer les seves cases doncs hi havia barris amb més
d'un m. d'aigua. És un problema per a moltes famílies
ja que l'aigua és bruta doncs no hi ha canalitzacions
i al ser tota la ciutat construïda sobre la sorra,
no hi han voreres gairebé enlloc tret del casc
antic de la ciutat. Aquí a l'escola, els terrenys
de futbol, era com una gran piscina, però només
amb mig metre d'aigua (algun dels nostres nois es van
banyar)
I com que també tenim humor, hem aprofitat
tot aquest temps i les pluges, però de fet ja venia
de més lluny, per posar el nom als arbres del campus
de Stella. I amb tots aquests anys n'hem plantat molts
i molt variats. I va esdevenint com un costum de mirar
quin nom i particularitats te cada espècie. D'això
en diem "un arboretum" . Veniu i ho veureu,(
però ara no.)
Us deixo. Que tingueu unes bones vacances
i bona Pasqua. Esperem que aviat podreu rebre notícies
dels vostres becats. Els que els teniu a Tana o rodalies,
sapigueu, si més no que les seves vacances les
passaran estudiant, mirant de recuperar els dos mesos
perduts a causa de la inestabilitat del país (també
els toca estudiar, no?)
Adéu. Amicalment.
Gmà Joan Sala
|
|
|
|